dimecres, 21 de març del 2012

Temps verbals

Estem a punt d'entrar a la primavera, estació que, com alguns saben, no és precisament la meva preferida. Escric aquestes paraules, però, des de just abans de començar la primavera d'ara fa un any. Amb l'entrada del temps de les flors i les bestioles també fa anys el meu blog, el Bona nit. Vaja, no és que m'agradi fer-me auto-bombo, però l'oportunitat de tenir un blog on escriure en el futur em permet assegurar-me el tret, perquè avui hi som, i demà ja veurem. Fer servir temps verbals quan escrius a cert temps vista, és una mica complicat, arriscat fins i tot. Però si tot va bé, avui el Bona nit ha fet 5 anys i estic molt content de celebrar-ho amb vosaltres. Si no va bé, doncs potser no seré aquí per celebrar-ho amb vosaltres, però que sapigueu que en aquest dia, aquell blog que us va acompanyar durant un temps, hagués fet 5 anys d'història. Mai és tard, ni d'hora, per agrair-vos el vostre suport, així que tant ho puc fer ara al 2012, com ho feia mentre escrivia això, com ho faré, si hi sóc, els anys venidors. Cinc anys donant la murga no està malament. És un pensament que tinc ara, mentre vaig a anunciar, d'aquí molt poc, que el meu espai en compleix quatre.

Mail

Avui fa un any vaig rebre un mail d'en Xexu, em deia això:

Com a administrador principal del blog, com a creador de la idea, volia preguntar-te si has pensat què podria passar si algun dels que escrivim ja allà, o dels que puguem escriure en un futur, pateix alguna mena d'accident. (...) Què passa si em moro? Què passa si desaparec i tu o algun altre dels de CaF ho sabeu? Deixaries que els meus posts continuessin previstos per ser publicats en el moment que jo els vaig programar?

Una de les idees d'aquest blog, encara que sigui macabre o morbós, era i és aquesta: el fet de deixar alguna cosa per més endavant. No tant amb el fet d'haver-se de morir, tot i que el risc hi és, si no amb veure si les nostres previsions i desitjos s'ajusten al pas del temps.
No és per res però una de les meves previsions és seguir viu, que ganes de morir-me no en tenia cap fa un any com tampoc les tinc ara. Però com deia la iaia: no quedaràs pas per llavor.

Per tant no em queda més remei que demanar:
Aquelles o aquells que estigueu morts aixequeu la mà si us plau.

P.S: Per cert una altra previsió és que avui començarà la primavera