Ahir en Jordi Casanovas predeia que el referèndum per la independència de Catalunya no s'arribaria a fer. Bé, jo confio que sí, que ahir tots vam votar i ja tenim una mesura més o menys fiable del que opina el poble català, en les seves infinites vessants. Amics, l'opció Sí/Sí és la guanyadora, hauríem d'estar molt contents. Però no ho estem. Amb els resultats a la mà, i per culpa de la pregunta doble amb triple resposta els resultats no són concloents. La independència no arriba a la majoria absoluta, tot i que la frega, i per tant de seguida s'han aixecat veus discordants que diuen que el poble català no vol un estat independent, la majoria vol romandre a España o dependre d'ella d'alguna manera o altra. Els partidaris de la independència se saben guanyadors, però manquen arguments per defensar una victòria poc contundent, i no majoritària.
I ara què farem, eh Catalunya? Ens quedarem igual que estàvem? I quan dic això, no em refereixo al darrer dia de l'any 2013 que és quan escric aquestes línies, sinó als més de deu mesos que han passat, deu mesos de guerra oberta contra totes les llibertats catalanes, contra la cultura, la llengua i totes les nostres institucions. Deu mesos de batalles acarnissades com encara no ens imaginàvem al 2013, quan ja ens semblava que la situació era crítica. Torno a preguntar, què farem ara, Catalunya?
