Predicció meteorològica

Bé, molts dels que estem participant en aquest projecte tan original de les “Cartes al futur” mirem de fer previsions de caire personal, econòmic, polític... Ara mateix m’ha agafat un rampell i vaig a mirar si encerto el temps a mig any vista...

Per tant, avui som 24 de juliol, dimarts. (Això, si programo bé el post, segur que ho encerto)

Fa calor, cosa normal perquè som a l’estiu, però no és una calor xafogosa. La setmana passada en va fer més i, finalment, diumenge passat, per la nit i matinada de dilluns va ploure. Després, una mica de vent del Nord / Nord-oest, que s’ha endut els núvols, ha fet que torni a lluir el sol però les temperatures no s’enfilin tant.

Atenció, Sr. Mestral, he dit “una mica de vent”, no cal passar-se.

Preludi d'estiu

En principi, la idea és que quan això es publiqui jo ja tingui el títol de Llicenciada sota el braç. Bé, mentida, segur que hi ha professors que van amb la calma corregint, i certs tràmits que encara no hauré complert, ja que fer-se donant d'òrgans en vida (per poder pagar un paperet que m'acrediti com a llicenciada o per pagar un màster) no m'ho puc prendre a broma. Però bé, “tècnicament”, ja seré allò que en diuen Biòloga.

A més encara no hauré tancat el blog, sinó que a sobre ja haurà sobrepassat el seu primer lustre, tota una proesa per mi tenint en compte què em passava pel cap quan el vaig obrir. Tot el merder de la crisi encara ens xiuxiuejarà a cau d'orella dia sí dia també, de manera que molts encara seguireu per aquí igual que jo: el blog ens omple, i a més, és gratis! (deixant de banda la tarifa d'Internet que, no ens enganyem, pagaríem igual).

Deixaré constància d'un parell de coses que m'agradaria que la Laia del futur (i tota la resta, per què no) pogués corroborar. Una d'elles: en aquest espai de temps m'agradaria no haver decepcionat ningú, ni haver ferit, ni haver tractat de mala manera a qui no s'ho mereixia (ai aquest pronto...). I per contra, m'agradaria ser més llesta i fugir dels que m'hagin decepcionat, ferit o tractat malament sense que m'ho mereixés. És a dir, haver après una bona lliçó de vida, que mai va malament.

Pel que fa als blocs, a hores d'ara començarà la davallada estival, amb les paradetes tancant per vacances. Seran, però, temporals, tan sols per agafar forces (eh? EH? EEEEEEEH?). Qui més qui menys haurà planejat una escapadeta. Tindrem un estiu xafogós per compensar l'any anterior, però per sort algun laboratori haurà creat un peix carnívor mutant tan lleig que espantarà a les meduses de la costa i em podré banyar tranquil·la.

Tornar a casa

Content, enfilo les escales del tren, 

és hora de tornar a casa.

Ja torno a ser a Catalunya, a casa, amb els meus pares, els meus amics, i potser també amb tu, qui sap. Han passat quasi 10 mesos des que vaig marxar a París, i ara he tornat per quedar-me. Em pregunto si tinc tan clar com al desembre, quan vaig escriure aquestes ratlles, que no penso tornar a moure'm del país (vacances a part, clar!). Em pregunto si he estat contenta de marxar d'aquella ciutat, o si he marxat amb recança, enyorant anticipadament aquest símil d'independència que és un erasmus. Em pregunto, si he deixat enrere gent que enyoraré. 

I el curs, com ha anat? He aprovat totes les assignatures que havia planejat? Més em val, si vull tenir un sisè (i últim) curs tranquil! 

També em pregunto què passa ara. Què faré aquest estiu? Ja el tinc tot planificat, com era costum? I qui seran les persones claus que ompliran aquests mesos de juliol i agost? I tu, tu hi ets? Passarem un altre estiu plegats, després de tot aquest temps? Potser ja fa mesos que ni tan sols parlem. Qui sap, qui sap. 

M'ofego, a casa? Em molesta que els meus pares em demanin on vaig i a quina hora tornaré? Segur que sí, de fet, ja em molestava abans de marxar a París, això. Ara dec tenir més ganes que mai de començar a guanyar-me les garrofes i tocar el dos.

I al final de tot això, quina és la valoració global d'aquest any a fora?