Hòstia tu! Demà en faig quaranta-quatre... Sent optimista si comptés en arribar als noranta estaria en l'últim de pujada.
Hauré d'anar a treballar demà. Diu la Marta que les empreses t'haurien de donar festa el dia del teu aniversari. Ara en tinc força de feina, però d'aquí a quinze dies si tot va com fa un any començarà a baixar en picat. Aquest estiu està sent complicat sobretot per compaginar els clients particulars amb els professionals. Els professionals va bé tenir-los de cara a l'estiu per poder facturar a sac, però els particulars m'arreglaran l'hivern. Sort que n'he fet uns quants més d'aquests. El que no sé és si prou com per poder pagar els autònoms fins a la propera primavera... ja ho veuré. Tot és qüestió de trobar l'equilibri.
Me n'he anat pels Ubeda Hill's (que deia aquell). Deia que demà en faig quaranta-quatre. M'hauria de plantejar coses o no cal? O faig la crisi que hauria hagut de fer als quaranta i em vaig saltar?
