Estem a punt d'entrar a la primavera, estació que, com alguns saben, no és precisament la meva preferida. Escric aquestes paraules, però, des de just abans de començar la primavera d'ara fa un any. Amb l'entrada del temps de les flors i les bestioles també fa anys el meu blog, el Bona nit. Vaja, no és que m'agradi fer-me auto-bombo, però l'oportunitat de tenir un blog on escriure en el futur em permet assegurar-me el tret, perquè avui hi som, i demà ja veurem. Fer servir temps verbals quan escrius a cert temps vista, és una mica complicat, arriscat fins i tot. Però si tot va bé, avui el Bona nit ha fet 5 anys i estic molt content de celebrar-ho amb vosaltres. Si no va bé, doncs potser no seré aquí per celebrar-ho amb vosaltres, però que sapigueu que en aquest dia, aquell blog que us va acompanyar durant un temps, hagués fet 5 anys d'història. Mai és tard, ni d'hora, per agrair-vos el vostre suport, així que tant ho puc fer ara al 2012, com ho feia mentre escrivia això, com ho faré, si hi sóc, els anys venidors. Cinc anys donant la murga no està malament. És un pensament que tinc ara, mentre vaig a anunciar, d'aquí molt poc, que el meu espai en compleix quatre.
dimecres, 21 de març del 2012
Avui fa un any vaig rebre un mail d'en Xexu, em deia això:
Com a administrador principal del blog, com a creador de la idea, volia preguntar-te si has pensat què podria passar si algun dels que escrivim ja allà, o dels que puguem escriure en un futur, pateix alguna mena d'accident. (...) Què passa si em moro? Què passa si desaparec i tu o algun altre dels de CaF ho sabeu? Deixaries que els meus posts continuessin previstos per ser publicats en el moment que jo els vaig programar?
Una de les idees d'aquest blog, encara que sigui macabre o morbós, era i és aquesta: el fet de deixar alguna cosa per més endavant. No tant amb el fet d'haver-se de morir, tot i que el risc hi és, si no amb veure si les nostres previsions i desitjos s'ajusten al pas del temps.
No és per res però una de les meves previsions és seguir viu, que ganes de morir-me no en tenia cap fa un any com tampoc les tinc ara. Però com deia la iaia: no quedaràs pas per llavor.
Per tant no em queda més remei que demanar:
Aquelles o aquells que estigueu morts aixequeu la mà si us plau.
P.S: Per cert una altra previsió és que avui començarà la primavera
Com a administrador principal del blog, com a creador de la idea, volia preguntar-te si has pensat què podria passar si algun dels que escrivim ja allà, o dels que puguem escriure en un futur, pateix alguna mena d'accident. (...) Què passa si em moro? Què passa si desaparec i tu o algun altre dels de CaF ho sabeu? Deixaries que els meus posts continuessin previstos per ser publicats en el moment que jo els vaig programar?
Una de les idees d'aquest blog, encara que sigui macabre o morbós, era i és aquesta: el fet de deixar alguna cosa per més endavant. No tant amb el fet d'haver-se de morir, tot i que el risc hi és, si no amb veure si les nostres previsions i desitjos s'ajusten al pas del temps.
No és per res però una de les meves previsions és seguir viu, que ganes de morir-me no en tenia cap fa un any com tampoc les tinc ara. Però com deia la iaia: no quedaràs pas per llavor.
Per tant no em queda més remei que demanar:
Aquelles o aquells que estigueu morts aixequeu la mà si us plau.
P.S: Per cert una altra previsió és que avui començarà la primavera
dilluns, 6 de febrer del 2012
Els amics són l'esperança
Escric aquesta carta a inicis del mes d'agost del 2011. Quan surti aquest post serà febrer de 2012, farà una fred que pelarà i l'any haurà començat una mica girat. A finals de novembre hauran jutjat en Camps, però finalment no haurà anat a la presó, per variar. El Barça no haurà començat gaire bé la lliga i hauran saltat moltes alarmes. El Piqué i la Shakira ho hauran deixat. I en canvi el Puyol i la Malena ja s'hauran casat. La nova etapa de 8tv ha decepcionat molt a tothom que l'esperava i tampoc ha fet propostes gaire novedoses. Els oients de RAC1 del Tu Diràs troben molt a faltar en Pou i amb el nou, tot i que és molt bon noi i simpàtic, encara no s'hi acaben d'acostumar. En canvi just acabarà de sortir el nou CD dels Amics de les Arts que és encara més bo que l'anterior, i tindrem les agendes plenes per anar als seus concerts.
dimecres, 1 de febrer del 2012
Males previsions
Al post de fa sis mesos no en vaig encertar ni una i la veritat és que llegir el propi fracàs (per dir-ho d'alguna manera) fa mal. Suposo que és la virtut d'aquest blog: no deixem d'abocar-hi sinó els propis desitjos o objectius.
La qüestió és que a l'Agost les coses no havien anat com jo m'imaginava, ni tenia tants clients, ni el tema dels autònoms havia avançat prou. És cert que havia trobat feina per una altra banda, però ara, aquella feina, ja no la tinc. De fet estava previst que no la tingués per tant la previsió és fàcil...
O no? També pensava que seria fàcil fa un any quan vaig escriure el post de fa sis mesos i així va anar. És per això que amb l'ànim de tornar-la a cagar pronostico que en Rajoy és president del govern i que la crisi ja s'ha acabat. D'aquesta manera si només n'encerto el cinquanta per cent sempre estaré content.
La qüestió és que a l'Agost les coses no havien anat com jo m'imaginava, ni tenia tants clients, ni el tema dels autònoms havia avançat prou. És cert que havia trobat feina per una altra banda, però ara, aquella feina, ja no la tinc. De fet estava previst que no la tingués per tant la previsió és fàcil...
O no? També pensava que seria fàcil fa un any quan vaig escriure el post de fa sis mesos i així va anar. És per això que amb l'ànim de tornar-la a cagar pronostico que en Rajoy és president del govern i que la crisi ja s'ha acabat. D'aquesta manera si només n'encerto el cinquanta per cent sempre estaré content.
dimarts, 31 de gener del 2012
Temps
Què coi ha d'haver canviat en sis mesos?
Aquest país no hi ha qui el canviï ni en sis segles, com ha de canviar el sis mesos?
Ara a 31 de gener estem igual... igual... que a l'estiu i això és ben optimista, fixeu-vos-hi!
Ja que amb unes eleccions entre mig, les previsions és que tot sigui mooooo lt pitjor, però amb gran risc d'equivocar-me, dic que estarem igual...
Aquest país no hi ha qui el canviï ni en sis segles, com ha de canviar el sis mesos?
Ara a 31 de gener estem igual... igual... que a l'estiu i això és ben optimista, fixeu-vos-hi!
Ja que amb unes eleccions entre mig, les previsions és que tot sigui mooooo lt pitjor, però amb gran risc d'equivocar-me, dic que estarem igual...
diumenge, 22 de gener del 2012
Control d'estat
Escric aquestes paraules el mes de juliol. Fora fa calor, però no massa, estem tenint un estiu estrany, diuen que aquest cap de setmana tornen les pluges. No tinc cap motiu especial per triar la data de publicació, només una qüestió de requisits, em dono sis mesos a partir d'ara per veure com està la meva vida. Em prenc això com un blog personal, encara que sigui compartit, però el comparteixo amb gent molt propera, així que no m'ho tindran en compte. Després de molts mesos de tranquil·litat econòmica, aquest mes de juliol he tingut moltes despeses, algunes que esperava, d'altres no. He vist com els meus comptes corrents davallaven ostensiblement, i això no crec que agradi a ningú. A partir d'ara, temo que serà un joc d'equilibris, d'estirar d'aquí i d'arronsar d'allà. No hi estic acostumat, si ho arribo a saber potser m'hi hagués mirat més amb altres coses. Fent números he pensat que me'n sortiria, però no les tinc totes. Els propers mesos seran clau per saber com vaig d'escanyat, i si he fet bé o no hipotecant-me d'aquesta manera.
No són els únics canvis que ha patit la meva vida. Aquests sis mesos que em dono fins que aparegui aquesta entrada i em sorprengui a mi mateix, perquè segur que no la recordo, també serviran per saber com estic també en altres temes. Pensar en el futur sempre és molt incert, no el podem predir. Quan arribem a aquest futur ja sabré la respostes a les qüestions d'aquest post, que llavors serà ja cosa del passat.
dissabte, 14 de gener del 2012
Aniversari
Blogosfera, dijous 13-01-11
Escric ara, intentant fer un viatge en el temps, cosa que no he fet mai. Mentalment em desplaço cap al meu aniversari de l'any que ve. Serà un aniversari especial, perquè serà de número rodó. Aquesta predicció és fàcil de fer... són faves comptades, si no és que desapareixo abans, clar.
I un cop fet el salt, veig que el blog de els cartes al futur estarà funcionant a ple rendiment. Riurem amb ell, veurem prediccions i desitjos que haurem anat llançant cap al futur i com en la majoria de les coses a la blogosfera, estrenyerà lligams entre els participants. I qui sap si descobrirem algun blocaire amb grans dots de bruixot i de predir el futur.
I la primera cosa que penso o que voldria veure és que els partits de l'esquerra independentista hauran anat aproximant posicions, cosa que ens dóna una mica d'esperança de millora, tot i que econòmicament i socialment no haurà canviat gran cosa i la crisi seguirà al seu ritme i els que la patiran seran els mateixos de sempre. Bàsicament perquè per a obtenir resultats diferents, s'han de fer coses diferents, deia Einstein... i no les fem. Encara no les fem.
Escric ara, intentant fer un viatge en el temps, cosa que no he fet mai. Mentalment em desplaço cap al meu aniversari de l'any que ve. Serà un aniversari especial, perquè serà de número rodó. Aquesta predicció és fàcil de fer... són faves comptades, si no és que desapareixo abans, clar.
I un cop fet el salt, veig que el blog de els cartes al futur estarà funcionant a ple rendiment. Riurem amb ell, veurem prediccions i desitjos que haurem anat llançant cap al futur i com en la majoria de les coses a la blogosfera, estrenyerà lligams entre els participants. I qui sap si descobrirem algun blocaire amb grans dots de bruixot i de predir el futur.
I la primera cosa que penso o que voldria veure és que els partits de l'esquerra independentista hauran anat aproximant posicions, cosa que ens dóna una mica d'esperança de millora, tot i que econòmicament i socialment no haurà canviat gran cosa i la crisi seguirà al seu ritme i els que la patiran seran els mateixos de sempre. Bàsicament perquè per a obtenir resultats diferents, s'han de fer coses diferents, deia Einstein... i no les fem. Encara no les fem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)