Avui fa un any i un dia vaig dinar: Mongeta verda plana amb daus de pernil i ceba i dos llibrets de llom amb formatge però sense pernil. Per postres cireres. 13 en total.
Ara us preguntareu, on està la gràcia d'aquesta entrada programada? Bona pregunta, certament. Si algú la sap, si us plau que me la faci saber.
La gràcia està en que tots hem pensat si ens en podríem recordar. No, és clar. I llavors, potser comencem a pensar fins on som capaços de recordar, què hem menjat per dinar?
ResponEliminaHo esteu fent? Sí? No? doncs apa, bon dia.
No està malament el menú. Com encara no he esmorzat i m'has fet agafar gana i vaig a menjar-me unes quantes cireres.
No t'agrada que els blogs desapareguin o quedin inactius, si cal que els mantenguis tu, ho faràs!
ResponEliminaEstà clar que si jo no ho faig no ho farà ningú. Pons’s Blog, salvant blogs inactius des del 2006 ^^
EliminaRecordo el dinar d'ahir. Però només recordo el primer plat del dinar de dissabte. També recordo el de divendres, però el de dijous ja no.
ResponEliminaGràcia not found.
ResponEliminaLa gràcia deu ser en que aquell any les cireres devien sortir molt bones.
ResponEliminaaquest any encara no es temps de cireres o estan molt cares encara, no?
EliminaVaig dinar amanida de cogolls amb alvocat i anxoves de l'Escala.
ResponEliminaDe segon un bistec a la planxa sense guarnició.
Per beure cervesa sense alcohol i de postres un llagurt sense sucre.
Ara no m'hi facis posar la mà al foc, que ja fa un any!!
"Si no é vero é ben trovato."