Ara quan escric aquesta entrada, acaba de començar el curs. Com ja sabeu els seguidors d'altres blogs meus, aquest any en un nou centre, nous companys i noves metodologies (en la teoria). Però la programació d'aquest escrit la faré per final de curs, així que ja veurem quin és l'itinerari dels aconteixements.
De moment només me n'ha arribat mala premsa d'aquesta escola. Jo no ho veig tot tan malament però temps al temps. Només hem acabat de començar. Si comparo amb l'escola de la que vinc, uff! em poso a plorar i no paro. Per mi aquest aterratge en contra de la meva voluntad ha estat dur. Sentimentalment molt dur. Per la part de la comoditat en distància i altres circumtàncies, diguem-ne físiques, pitjor. I per la part professional, unes passes enrere, cosa que em fot molt. Tant que costa fer-se un lloc en aquest món del funcionariat, en el que aquestes posicions no tenen cap altra gratificació que la personal amb un mateix, i ara va i me l'han arrencat de les mans.
Bé, és d'hora, però espero treure'n alguna cosa positiva amb el canvi. Sempre n'hi ha. A mi ara em costa veure'n cap, però tinc l'esperança de que alguna n'hi haurà. De moment no em sembla tant malament com m'ho havien posat, però.... ojo al dato! La meva companya diu que tots els anys, quan el curs comença, cada any amb gent nova, sembla que aquest si que serà passable i conforme el curs va avançant es comencen a girar les coses i l'equip es desmorona i acaba fatal, fatal, fatal.
On em portarà el meu karma?
Caram, si que vas ser previsora fent el post...No sé com t'haurà anat el curs, però de vegades les expectatives que tenim al començament, no és compleixen, potser que siguin millors o pitjors...Jo, que he estat més de trenta anys a la mateixa escola, he vist de tot, èpoques d'anar enrere com dius tu i d'altres de ser capdavanters de moltes coses, no se sap mai...Espero que t'hagi anat bé.
ResponEliminaBon vespre.
Hi ha hagut diverses batalles però la guerra encara no ha acabat. Hem d'esperar al 30 de juny! Només et dic això!
EliminaSegur que t'has acabat acostumat a l'ambient, sempre sol passar. Això no vol dir que no enyoris l'antiga escola. Però no eres tu que ens explicaves que paraves amb el cotxe a mig camí d'anada o de tornada per contemplar el paisatge? Si no eres tu, perdona, que sou molts mestres per aquí. Això ja és alguna cosa, no? Alguna avantatge li pots treure.
ResponEliminaSé, era jo, però al camí l'hi he trobat la part positiva però a l'escola NO. No m'hi he acostumat. Serà un llarg i dur camí.
EliminaQuè vol dir que acaba fatal? Arriba la sang al riu? Explicam més això que es interessant
ResponEliminaSang, afortunadament, no n'hi ha. Això no és el Joc de Trons. Aquí les ganivetades són d'aquelles de punxar i no treure sang. Només et diré que he de recórrer a la llei per a demanar oficialment em concedeixin un espai en una reunió de claustre per a poder fer sentir la meva punyent opinió. I estic en això. Si aconsegueixo arribar al final, ja us ho explicaré. I del que passi després, també.
EliminaTinc la sensació de que tot ha anat bé. No m'equivoco, veritat? ^-^
ResponEliminaHauré d'escriure una altra carta al futur per tal de trobar millors auguris. De moment n'hi ha acabat i no se si anirà bé.
Elimina