Escric això a finals de Novembre del 2012, després de llegir els darrers dies vàries notícies relacionades amb les retallades a tort i a dret en el sector I+D.
"Wert retalla les beques de formació de personal universitari cinc mesos després de convocar-les", un cop el plaç de presentació havia finalitzat.
"El CSIC presenta un pla d'ajust anticrisi per evitar un ERE"
Etcètera, etcètera... I tot això sembla una marranada, una manca de sentit comú cap al que s'hauria de potenciar si es pretén que un estat tiri endavant i que en un futur tingui solvència. Ho sé, les inversions a llarg termini costen, no tenir resultats immediats és tan frustant per uns com per altres, però investigar és així. I no serà perquè els que hi treballem no hi posem ganes. És una feina que pot arribar a ser decepcionant i meravellosa a parts iguals, en equilibri constant.
El que m'ha motivat aquest post és que a hores d'ara sé que dintre de sis-vuit mesos estaré lluitant per una beca mileurista que em permeti continuar al peu del canó de la investigació durant tres anys per poder fer la tesi. I si bé segueixo tenint l'esperança que sóc competent per ser-ne mereixedora, a hores d'ara la cosa tremola, i amb els temps que corren crec que tindré un estiu d'infart esperant les resolucions.
Així doncs, i intentant ser positius... Felcitats, Laia del futur!!!
No cal dir que jo també he patit els efectes de la crisi i d'un govern com el que hi ha a Espanya, que quan van maldades retalla en el que no hauria i segueix posant diners allà on no cal, sobretot en algunes butxaques. La ciència en aquest país passa per un moment més precari que mai. I semblava que no podia ser, oi...
ResponEliminaDe totes maneres, no dubto que sí que ets mereixedora d'una beca i espero que tinguis sort, ja ens ho explicaràs al Cau, perquè si ens hem d'esperar 6 mesos a saber-ho...
Ostres, què tendre el post... i què ingenu. Per a qui no estigui familiaritzat amb el tema de beques diré que les que haurien d'haver sortit o bé estan éssent atrassades o bé directament tisorada!
ResponEliminaPerò bé, sense espurnes d'esperança no tiraríem endavant, així que... a seguir-ho intentant.