Destinació definitiva

Estic a punt de fer clic a enviar a la sol·licitud de destinació definitiva. Vaig entrar en el cos de mestres en el moment àlgid, però tant àlgid que a partir de la meva superació de les oposicions ja van començar a introduir canvis (cap cap a bé) i me'ls he hagut de xupar tots. En el concurs de trasllats de fa dos anys ja hem van donar una plaça definitiva (me n'havia tocat una d' estupenda), però amb tanta fortuna que abans de poder ocupar-la, la van suprimir i em vaig quedar “compuesta y cacareando”.

Total que aquest any he de tornar a provar sort. Perquè això de les destinacions es una loteria increïble, un sistema força incoherent en moltes coses i, en la meva opinió, injust i anacrònic. Però ens toca fer això i no podem triar. Així que d'aquí a 6 mesos, sabré si la fortuna m'ha sigut favorable o encara la incertesa sobrevolarà sobre mi.

Tensa situació

Avui he tingut un nou episodi “d'adolescentitis” amb el meu fill gran. Em destrossa veure'l com està, totalment perdut, no sap què fer, no sap com encarar res, no vol consell de ningú, no vol anar a cap professional que l'ajudi, que ens ajudi a superar aquesta etapa que tan li està costant i que ens porta a tots de crani a casa. Jo ja he hagut de superar moltes coses i tragar molta quina però ell segueix igual. O pitjor. Al febrer va abandonar el 2n de Batxillerat perquè es sentia ofegat. Sempre ha tingut unes notes brillants i li va agafar la neura de que no trauria la nota que necessitava per a fer el que ell volia. Es va abandonar totalment des de llavors fins al setembre, plaç que també li havíem donat, per a decidir si ho tornava a provar o buscava feina. Va dir que repetia curs i es va matricular. Des de setembre no ha anat 3 dies seguits a classe i les darreres setmanes no hi ha anat cap dia. No dóna explicacions, ni ell mateix sap el que li està passant, diu que està desmotivat i no té esma de llevar-se cap dia i complir les seves responsabilitats.

Està enfadat amb el món i ho paguem els qui el tenim a la vora.

No és conscient de que té un problema. No és deixa ajudar. S'està fent mal i ens en fa a tots.

Ja sé que el panorama general no és massa engrescador per a res, però em fa mal el cor quan veig que de tot el que li hem ensenyat a casa no ha aprés res, i de tot el que ha vist fer, tampoc.

Ja fa temps que la ballem. Malgrat tot espero que algun dia la cosa faci un gir. D'aquí a 6 mesos veurem la llum al final del túnel?