Què ha passat en aquests deu mesos?

   Avui és 20 de novembre de 2011 però aquest post va ser acabat d'escriure el 20 de gener i programat com una CARTA AL FUTUR seguint la crida d'aquest nou blog (al gener era nou ;-D) que ens demana que escrivim unes “prediccions” i les deixem guardades perquè sigui el futur qui les desmenteixi... o no.

Què ha passat en aquests deu mesos?.

No ho sé, però es tracta d'imaginar-ho així que som-hi!

En política s'hauran fet les eleccions municipals però al meu poble manaran els mateixos, CiU a Vila-seca està massa consolidada per a que ningú li pugui fer ombra. L'únic dubte és si l'alcalde fins aquell moment, que va ser cap de llista al Parlament per la demarcació de Tarragona, ho haurà deixat en favor d'un dels seus regidors. Crec que en el moment d'escriure això ni els interessats saben si es farà, però és una possibilitat força probable que ja veure'm si passa.

En quant a la Generalitat, encara no fa un any que el nou Govern va prendre possessió i malgrat que no dubto que hi ha posat ganes, Espanya continua sent l'Espanya de sempre i a més la crisi econòmica no permet gaires alegries, per tant encara no tenim concert econòmic (ni pacte fiscal). Aquesta última afirmació ha estat fàcil, la següent també ho serà: Els polítics continuen dient que és necessari que anem tots junts per tirar endavant Catalunya però ells continuen barallant-se per motius partidistes.

En economia, la cosa continua malament. A primers d'any es parla de que els treballadors d'una fàbrica de cotxes han acceptat congelar-se el sou per aquest any i així donar més facilitats per permetre la fabricació d'un nou model. Jo sóc autònom i treballo en un comerç, els últims tres anys el meu “sou” no només s'ha congelat sinó que ha baixat una mica cada any. No espero una millora per aquest any 2011, el que si espero és que jo pugui continuar aguantant.

En esports haurem tingut més alegries. El Barça de futbol ha continuat sent el millor equip del món, quan escric això som líders a la lliga i continuem vius a la Copa i a la Champions però tinc la premonició que no hem fet el triplet. La temporada 2010-2011 el Barça de futbol va aconseguir només dos dels tres títols, que no és poc. En quant a la lliga 2011-2012, també som líders en aquest moment. A segona divisió el Nàstic, que la temporada anterior es va salvar pels pèls, aquest any manté una còmoda posició a la part mitja de la taula.

A la catosfera, tot va més o menys igual. A principis d'any hi va haver com una espècie de crisi blogaire, alguns dels meus blogs amics van tancar i d'altres es plantejàvem com continuar. Aquests últims continuen gairebé tots en marxa encara que n'hi ha algun que ha baixat el ritme de publicació. Personalment, continuo engrescat en el projecte dels Premis C@ts i els meus enigmes i endevinalles continuen sortint cada dia. El mes passat vaig celebrar el tercer aniversari del XAREL-10 i, si els comptes no m'han fallat, estic a punt d'arribar al Post 1000 que penso celebrar fent un gran concurs amb premis i tot. Almenys ho pensava fa deu mesos, a hores d'ara, no sé si ja ho he confirmat en algun lloc o me n'he desdit. Ja ho veurem.

I ja està, m'he divertit molt escrivint aquest post i com que no tinc cap interès en guanyar-me la vida com a futuròleg m'és ben igual si n'he encertat moltes (en aquest cas no és que tingui poders és que he escrit algunes vaguetats més o menys lògiques que s'havien de complir) o si n'he fallat la majoria (és que no tinc poders; que ja us ho he dit, no?) :-D

Pel final he reservat una afirmació sobre una cosa que passarà avui i que segur que encerto: 

Avui, 20 de novembre, és el meu aniversari!

Auto-interpelació

Hola, Assumpta, sóc jo... o sigui tu... Només tinc curiositat per saber si has trobat feina o alguna cosa semblant.

Ep! És un post petit, però important. Una auto-interpel·lació.

Mig any és molt o poc?

Si tot ha anat com bonament es podia esperar, avui fa més o menys un mes que sóc aquí, a París. És el primer cop que me'n vaig a viure a l'estranger una temporada. Bé, d'acord, per ser sincers, és el primer cop que surto de casa meva per més d'un mes. 

Ja fa pràcticament deu mesos que vaig decidir emprendre aquesta aventura, i des que em van acceptar la sol·licitud a la Facultat, tot van ser il·lusions i ganes de marxar ben aviat. Era molt conscient que em feia falta desconnectar del que tenia a Barcelona, i aquesta era la millor manera. Amb tot, recordo bé que fa just sis mesos vaig tenir el meu primer moment de davallada. Marxar a París ja no em semblava res tan meravellós, ni tan necessari, i fet i fet, no s'està enlloc com a casa, que diuen. Va ser llavors que vaig deixar d'imaginar-me els meus primers dies a la ciutat de les llums com un cúmul de sensacions i emocions agradables, i vaig començar a plantejar-me la possibilitat de patir la típica depressió de la mudança, del canvi de lloc, del canvi de clima, de l'enyorança de les meves coses i de la meva gent. 

Per sort, aquest temuts "primers dies" ara ja han quedat enrere, i estic segura que ja estic mig adaptada a viure a la francesa. Espero que les meves pors de fa sis mesos s'hagin esfumat amb el pas dels dies, i que no hi hagi hagut més enyorança de l'estrictament necessària. A més, tinc la seguretat què la Catosfera segueix igual de viva que quan vaig escriure aquesta Carta al Futur, i de poder-hi comptar des de qualsevol racó del món. 

En un racó del cor

Estem a principi d'any i hi ha hagut una petita onada de desercions a la catosfera. Ha estat petita, en realitat, però quan ens deixa algú amb qui hem compartit tants comentaris i tantes històries, sempre ens queda un petit buit. Això ha fet que alguns ens fem preguntes sobre el nostre propi futur en el món dels blogs. No se m'acudeix un lloc millor per tornar a expressar aquest neguit que aquí, però no m'arriscaré massa, no aniré massa enllà perquè la vida pot canviar en un segon. Mai sabem on estarem demà. Una de les pors que tinc d'escriure en aquest Cartes al futur, que per altra banda em sembla una idea magnífica, és que seria molt irònic que es publiqui alguna cosa meva quan jo ja no hi sigui... Faig un salt fins l'agost, un moment idoni per parlar de desercions, ja que els que portem una temporada per aquí sabem que l'1 d'agost, com si d'una ciutat es tractés, la catosfera es buida. Són absències temporals, al setembre ens tornem a trobar. Però hi serem tots? Si no em passa cap desgràcia jo prometo ser-hi en aquestes dates, em sento molt bé a la xarxa com per plegar. Però en aquest temps, vuit mesos abans que aquest post es publiqui, em pregunto quants companys i amics blogaires hauran deixat un d'aquests buits en nosaltres. Espero i confio que no seran gaires, tant de bo no falti ningú. Però igual que de qualsevol activitat, la gent se'n cansa o es veuen obligats a deixar-la. Espero que, tant els que ja he vist marxar, com els que puguin marxar d'aquí a la data de publicació d'aquest post, ens guardin un raconet al seu cor, així com farem nosaltres.

Acabant de pujar

Hòstia tu! Demà en faig quaranta-quatre... Sent optimista si comptés en arribar als noranta estaria  en l'últim de pujada.

Hauré d'anar a treballar demà. Diu la Marta que les empreses t'haurien de donar festa el dia del teu aniversari. Ara en tinc força de feina, però d'aquí a quinze dies si tot va com fa un any començarà a baixar en picat. Aquest estiu està sent complicat sobretot per compaginar els clients particulars amb els professionals. Els professionals va bé tenir-los de cara a l'estiu per poder facturar a sac, però els particulars m'arreglaran l'hivern. Sort que n'he fet uns quants més d'aquests. El que no sé és si prou com per poder pagar els autònoms fins a la propera primavera... ja ho veuré. Tot és qüestió de trobar l'equilibri.

Me n'he anat pels Ubeda Hill's (que deia aquell). Deia que demà en faig quaranta-quatre. M'hauria de plantejar coses o no cal? O faig la crisi que hauria hagut de fer als quaranta i em vaig saltar?

Ple estiu

Avui  és  29 de gener de 2011  i programo un post  pel dia més  aviat que puc  programar 29 de Juliol de 2011.

Estic  constipada,  no m'agafa  mai la grip amb febre  i tota la pesca,  però  en  canvi aquest  hivern  porto  un promig  de refredats  terrorífic!

El dia que sortirà  aquest  post  serà  ple estiu  farà  calor,  però  plourà  una mica  i  ja no estaré  refredada!

Continuaré  passant  moltes hores  fent el paperina  (o  la  paperina?)  :)  davant  la pantalla  de l'ordinador,  això  sembla  no tenir  arreglo.  No hauré  tancat el blog,   no,  no  pas  si estic  viva.

Hauran  plegat a més  a més  d'en   Ferran  i la Rita,  uns quants  blocaires,  crec  que  3  més  que  jo conegui,   dels quals  no diré  el nom,  però  que sortiran  precisament  en un post  de Roda  el món  i torna al blog.   I  m'hauré  d'esperar  a llegir-lo  per  saber  qui són.

Present

És molt fàcil parlar del passat des del futur. Si en comptes de fer tal cosa n'hagués fet tal altra.

Aquí ho farem a l'inrevés. A partir de la tal cosa explicarem com pensem o com ens agradaria que fos l'esdevenidor. D'aquí a sis mesos començarem a penjar les cartes del futur. Han estat escrites més o menys ara... vull dir que com a mínim fa mig any i com a màxim, no ho sé, encara no he mirat quina programació al futur permet el blogger.
Les cartes al futur pretén ser un blog obert a tothom, qui vulgui participar-hi que ho demani. La única condició per fer-ho és haver escrit el post, com a mínim, sis mesos abans de publicar-lo.
Aquest serà l'únic post penjat avui i per avui diumenge nou de gener del dos mil onze, us esperem com a mínim el nou de juliol d'enguany si és que algú vol, si no serà més tard.

Fins ara.