Un granet de res

Fa gairebé un any em va sortir un granet a l'esquena. El granet no era com els altres i costava de curar. Tant que encara el tinc.

Aquesta setmana he trobat el moment d'anar al metge i comentar-li. Diagnostic visual: Tumor maligne.

Uff! Em quedo sense paraules. I la doctora em diu: No t'espantis perquè digui això, és una lesió dermatològica, en principi sense cap cosa per la qual patir. Només cal treure-la.

Home, doncs jo no sé quina és la tranquil·litat que he de mantenir amb aquest diagnòstic. I més encara quan el següent pas és esperar que em cridin de l'hospital perquè em vegi un especialista i això pot ser a partir de .... qui ho sap?

No sé la magnitud de la lesió on pot arribar realment. De moment intento no pensar-hi massa. He anat a veure un metge de la mútua però fins el 23 de maig no m'han donat hora per la visita. Total que espero que si la cosa ha estat amb mi gairebé un any no vindrà d'un mes ara.

Però en definitiva et poses a pensar i és inevitable que et vinguin al cap imatges força derrotistes. I preguntes com, tindrà o no importància? Em puc morir d'això?

No vull fer-me mala sang i espero llegir-me encara d'aquí a 6 mesos.

Però, renoi, com et pot canviar la vida en un moment!

Something to rely on

Escric això a finals de Novembre del 2012, després de llegir els darrers dies vàries notícies relacionades amb les retallades a tort i a dret en el sector I+D. 

"Wert retalla les beques de formació de personal universitari cinc mesos després de convocar-les", un cop el plaç de presentació havia finalitzat. 

"El CSIC presenta un pla d'ajust anticrisi per evitar un ERE"

Etcètera, etcètera... I tot això sembla una marranada, una manca de sentit comú cap al que s'hauria de potenciar si es pretén que un estat tiri endavant i que en un futur tingui solvència. Ho sé, les inversions a llarg termini costen, no tenir resultats immediats és tan frustant per uns com per altres, però investigar és així. I no serà perquè els que hi treballem no hi posem ganes. És una feina que pot arribar a ser decepcionant i meravellosa a parts iguals, en equilibri constant.

El que m'ha motivat aquest post és que a hores d'ara sé que dintre de sis-vuit mesos estaré lluitant per una beca mileurista que em permeti continuar al peu del canó de la investigació durant tres anys per poder fer la tesi. I si bé segueixo tenint l'esperança que sóc competent per ser-ne mereixedora, a hores d'ara la cosa tremola, i amb els temps que corren crec que tindré un estiu d'infart esperant les resolucions.

Així doncs, i intentant ser positius... Felcitats, Laia del futur!!!

Cas típic no se quant: noi li agrada noia, noi li agrada el futur

Si els meus càlculs son correctes, i sempre son correctes, en data d'avui ja hauria de ser el tirà absolut mon. Segurament ja estareu experiment els canvis establerts gràcies a la meva sobirania, per si no els recordeu us faré una mica de memòria:

1. La religió mundial oficial es el pastafarisme.
2. S'han acabat llegir els avorrits llibres d'escola de tota la vida com ara Tirant lo Blanc, Fuenteovejuna, la Casa de Bernada Alba, Tom Sawyer, etc. A totes les escoles es llegeix Terry Pratchett i punt.
3. Tota cervesa que no sigui torrada o amb doble malta queda prohibida per ser massa aigualida. Es més, es un crim afegir fruites o espècies a la cervesa, si us plau, amb la cervesa no s'hi juga. Evidentment Voll Damm passa a ser la beguda mundial per excel·lència.
4. Hi ha un canal temàtic dedicat exclusivament a emetre Simpsons i Futurama de manera interrompuda. Alguns direu que això ja existia anteriorment i es deia Neox, es cert, la novetat es que ara no hi ha anuncis.
5. El Pons's blog es de visita obligatòria diària, evidentment excepte cap de setmana, tampoc soc un dèspota... I com a mínim tothom ha de deixar un comentari cada dos dies. Això significa uns tres mil milions de comentaris al dia, que com a bon blocaire contesto sense demora.

Final de curs

Ei, que em graduo! (Em permeteu uns instants d'egocentrisme?) Tant sí com no, avui 14 de Juny fem la cerimònia de graduació de la meva promoció (2007-2013) de Medicina. Em feia il·lusió dir-vos-ho! Ni tan sols he fet el darrer examen, però avui ens toca vestir-nos de gala i plorar una mica per espatllar l'ocasional maquillatge. Demà, el sopar de graduació i més festa i xerinol·la, que sis anys d'estudis no s'acaben cada dia. I dilluns, marxem de viatge de final de carrrera. A la tornada de l'altra banda de l'Atlàntic sí que tindré l'últim examen, i si tots els resultats són bons, llavors sí, seré "metgessa". I ho poso entre cometes perquè no crec que me'n senti gaire! 

Acabant el moment d'egocentrisme, parlem de més coses: ja ha passat l'hivern i la primavera, i amb ells pràcticament la meitat d'aquest 2013. Com ha anat? Què ha fet la prima de risc? La crisis segueix sent tant crisis com fa sis mesos? Algú ha trobat petroli a Catalunya i som rics?

I el govern què tal? A hores de llavors (quan ho escrivia) ni tal sols s'havia constituït el nou govern després del 25N! Han arribat a entendre's ERC i CIU? I ho estan fent mínimament bé? Imagina't, potser fins i tot ja s'ha dissolt el parlament i s'han convocat noves eleccions anticipades. O a l'inversa... potser ja tenim data pel referèndum! Tant de bo! Tot això, esperant que l'avantprojecte de llei Wertitzadora se n'anés a pastar fang ben ràpidament...

No sé si segueixo massa pels blogs o què, però és força segur que avui no tindré gaire temps per passar per aquí. En tot cas, us desitjo un molt bon estiu a tots, i que el que queda del 2013 us provi molt. Bon Nadal! (Ai, ai... Bones vacances!!!). 

Destinació definitiva

Estic a punt de fer clic a enviar a la sol·licitud de destinació definitiva. Vaig entrar en el cos de mestres en el moment àlgid, però tant àlgid que a partir de la meva superació de les oposicions ja van començar a introduir canvis (cap cap a bé) i me'ls he hagut de xupar tots. En el concurs de trasllats de fa dos anys ja hem van donar una plaça definitiva (me n'havia tocat una d' estupenda), però amb tanta fortuna que abans de poder ocupar-la, la van suprimir i em vaig quedar “compuesta y cacareando”.

Total que aquest any he de tornar a provar sort. Perquè això de les destinacions es una loteria increïble, un sistema força incoherent en moltes coses i, en la meva opinió, injust i anacrònic. Però ens toca fer això i no podem triar. Així que d'aquí a 6 mesos, sabré si la fortuna m'ha sigut favorable o encara la incertesa sobrevolarà sobre mi.

Tensa situació

Avui he tingut un nou episodi “d'adolescentitis” amb el meu fill gran. Em destrossa veure'l com està, totalment perdut, no sap què fer, no sap com encarar res, no vol consell de ningú, no vol anar a cap professional que l'ajudi, que ens ajudi a superar aquesta etapa que tan li està costant i que ens porta a tots de crani a casa. Jo ja he hagut de superar moltes coses i tragar molta quina però ell segueix igual. O pitjor. Al febrer va abandonar el 2n de Batxillerat perquè es sentia ofegat. Sempre ha tingut unes notes brillants i li va agafar la neura de que no trauria la nota que necessitava per a fer el que ell volia. Es va abandonar totalment des de llavors fins al setembre, plaç que també li havíem donat, per a decidir si ho tornava a provar o buscava feina. Va dir que repetia curs i es va matricular. Des de setembre no ha anat 3 dies seguits a classe i les darreres setmanes no hi ha anat cap dia. No dóna explicacions, ni ell mateix sap el que li està passant, diu que està desmotivat i no té esma de llevar-se cap dia i complir les seves responsabilitats.

Està enfadat amb el món i ho paguem els qui el tenim a la vora.

No és conscient de que té un problema. No és deixa ajudar. S'està fent mal i ens en fa a tots.

Ja sé que el panorama general no és massa engrescador per a res, però em fa mal el cor quan veig que de tot el que li hem ensenyat a casa no ha aprés res, i de tot el que ha vist fer, tampoc.

Ja fa temps que la ballem. Malgrat tot espero que algun dia la cosa faci un gir. D'aquí a 6 mesos veurem la llum al final del túnel?

Rutina

S'acaba l'hivern, és curiós que de pressa. Podria tirar de tòpic i dir que les estacions se m'escolen cada cop més ràpid.
Les eleccions del 25 de novembre les va guanyar en Mas amb majoria absoluta però encara no ha convocat el referèndum per l'autodeterminació, no sé a que espera... Des de Madrid segueixen dient que és il·legal i bla, bla, bla...
Torna la primavera i la feina.