Avui fa quatre anys vaig anar al notari. Es tractava de traspassar el negoci familiar. Quan tornàvem cap a casa, al cotxe, amb el meu pare i la meva germana parlàvem de política. El meu pare és massa independentista per ser convergent però massa convergent per ser independentista. Tot plegat que aquell dia dèiem que a les municipals Esquerra perdria molts regidors als ajuntaments petits degut a la divisió del vot amb Solidaritat i Reagrupament (com efectivament va acabar passant). De la política municipal vam passar a la nacional i al paper de CiU. Jo li deia que el problema estava en que Convergència no es creia la independència com a possibilitat real i factible i que per tant mai no gosaria plantejar un referèndum.
El meu pare que aquell dia no devia tenir o ganes o arguments per discutir-me el raonament només va dir:
Ja veurem
Hores d'ara segueixo esperant veure alguna cosa...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi. Mostrar tots els missatges
dimarts, 24 de febrer del 2015
diumenge, 9 de novembre del 2014
Referèndum
Què?
Us pensàveu que estarieu votant oi?
Evidentment el govern espanyol no ho ha permès, el passat 11 de setembre hi ha haver una manifestació brutal un altre cop i ara s'han tornat a avançar les eleccions al parlament de Catalunya. Seran unes plebiscitàries i el debat actual és sí Convergència i Esquerra han d'anar junts amb un únic punt al programa electoral que ha de ser la declaració unilateral d'independència.
En Duran va plegar ja fa més de mig any i per tant CiU ha retallat una mica la distància amb Esquerra que encara lidera les enquestes. El PSC continua sense rumb definit amb Pere Navarro al capdavant igual que la Camacho, que com ja va sent habitual regala vots als Ciudadanos cada vegada que obre la boca.
Què, l'encerto?
Us pensàveu que estarieu votant oi?
Evidentment el govern espanyol no ho ha permès, el passat 11 de setembre hi ha haver una manifestació brutal un altre cop i ara s'han tornat a avançar les eleccions al parlament de Catalunya. Seran unes plebiscitàries i el debat actual és sí Convergència i Esquerra han d'anar junts amb un únic punt al programa electoral que ha de ser la declaració unilateral d'independència.
En Duran va plegar ja fa més de mig any i per tant CiU ha retallat una mica la distància amb Esquerra que encara lidera les enquestes. El PSC continua sense rumb definit amb Pere Navarro al capdavant igual que la Camacho, que com ja va sent habitual regala vots als Ciudadanos cada vegada que obre la boca.
Què, l'encerto?
diumenge, 22 de desembre del 2013
Loteria
Segons la numerologia avui hauria hagut de tocar el 13579.
Per variar avui tampoc he guanyat la grossa.
Per variar avui tampoc he guanyat la grossa.
diumenge, 1 de setembre del 2013
No tenim àvia.
Avui fa sis mesos vaig llegir aquesta notícia a Vilaweb. Com que no sé si l'enllaç funcionarà us explico de què anava: es veu que hi ha una nova aplicació que es diu LivesOn que permet seguir piulant a twitter un cop et mors. Diu l'article que també n'hi ha una altra anomenada DeadSocial i que tot plegat ha creat un debat ètic entre defensors i detractors...
No és per res però aquesta idea ja la vam iniciar nosaltres fa dos anys amb aquest blog, no per fer-ho un cop morts però recordeu que la idea inicial naixia d'aquest suposit. És que som una colla de cracks!
Per cert, aprofito per proposar-vos una idea a veure que us sembla:
La idea és la Carta de l'endemà del referèndum. Ja sabeu per on vaig oi? Si les coses van com diuen que aniran l'any que ve hi haurà un referèndum a Catalunya i jo us proposo de fer un post explicant el què us sembla que passarà. Això comporta que heu de fer una porra sobre la data i publicar el post l'endemà d'aquesta data. Què? Us fa el pes?
No és per res però aquesta idea ja la vam iniciar nosaltres fa dos anys amb aquest blog, no per fer-ho un cop morts però recordeu que la idea inicial naixia d'aquest suposit. És que som una colla de cracks!
Per cert, aprofito per proposar-vos una idea a veure que us sembla:
La idea és la Carta de l'endemà del referèndum. Ja sabeu per on vaig oi? Si les coses van com diuen que aniran l'any que ve hi haurà un referèndum a Catalunya i jo us proposo de fer un post explicant el què us sembla que passarà. Això comporta que heu de fer una porra sobre la data i publicar el post l'endemà d'aquesta data. Què? Us fa el pes?
dissabte, 30 de març del 2013
Rutina
S'acaba l'hivern, és curiós que de pressa. Podria tirar de tòpic i dir que les estacions se m'escolen cada cop més ràpid.
Les eleccions del 25 de novembre les va guanyar en Mas amb majoria absoluta però encara no ha convocat el referèndum per l'autodeterminació, no sé a que espera... Des de Madrid segueixen dient que és il·legal i bla, bla, bla...
Torna la primavera i la feina.
Les eleccions del 25 de novembre les va guanyar en Mas amb majoria absoluta però encara no ha convocat el referèndum per l'autodeterminació, no sé a que espera... Des de Madrid segueixen dient que és il·legal i bla, bla, bla...
Torna la primavera i la feina.
dimecres, 21 de març del 2012
Avui fa un any vaig rebre un mail d'en Xexu, em deia això:
Com a administrador principal del blog, com a creador de la idea, volia preguntar-te si has pensat què podria passar si algun dels que escrivim ja allà, o dels que puguem escriure en un futur, pateix alguna mena d'accident. (...) Què passa si em moro? Què passa si desaparec i tu o algun altre dels de CaF ho sabeu? Deixaries que els meus posts continuessin previstos per ser publicats en el moment que jo els vaig programar?
Una de les idees d'aquest blog, encara que sigui macabre o morbós, era i és aquesta: el fet de deixar alguna cosa per més endavant. No tant amb el fet d'haver-se de morir, tot i que el risc hi és, si no amb veure si les nostres previsions i desitjos s'ajusten al pas del temps.
No és per res però una de les meves previsions és seguir viu, que ganes de morir-me no en tenia cap fa un any com tampoc les tinc ara. Però com deia la iaia: no quedaràs pas per llavor.
Per tant no em queda més remei que demanar:
Aquelles o aquells que estigueu morts aixequeu la mà si us plau.
P.S: Per cert una altra previsió és que avui començarà la primavera
Com a administrador principal del blog, com a creador de la idea, volia preguntar-te si has pensat què podria passar si algun dels que escrivim ja allà, o dels que puguem escriure en un futur, pateix alguna mena d'accident. (...) Què passa si em moro? Què passa si desaparec i tu o algun altre dels de CaF ho sabeu? Deixaries que els meus posts continuessin previstos per ser publicats en el moment que jo els vaig programar?
Una de les idees d'aquest blog, encara que sigui macabre o morbós, era i és aquesta: el fet de deixar alguna cosa per més endavant. No tant amb el fet d'haver-se de morir, tot i que el risc hi és, si no amb veure si les nostres previsions i desitjos s'ajusten al pas del temps.
No és per res però una de les meves previsions és seguir viu, que ganes de morir-me no en tenia cap fa un any com tampoc les tinc ara. Però com deia la iaia: no quedaràs pas per llavor.
Per tant no em queda més remei que demanar:
Aquelles o aquells que estigueu morts aixequeu la mà si us plau.
P.S: Per cert una altra previsió és que avui començarà la primavera
dimecres, 1 de febrer del 2012
Males previsions
Al post de fa sis mesos no en vaig encertar ni una i la veritat és que llegir el propi fracàs (per dir-ho d'alguna manera) fa mal. Suposo que és la virtut d'aquest blog: no deixem d'abocar-hi sinó els propis desitjos o objectius.
La qüestió és que a l'Agost les coses no havien anat com jo m'imaginava, ni tenia tants clients, ni el tema dels autònoms havia avançat prou. És cert que havia trobat feina per una altra banda, però ara, aquella feina, ja no la tinc. De fet estava previst que no la tingués per tant la previsió és fàcil...
O no? També pensava que seria fàcil fa un any quan vaig escriure el post de fa sis mesos i així va anar. És per això que amb l'ànim de tornar-la a cagar pronostico que en Rajoy és president del govern i que la crisi ja s'ha acabat. D'aquesta manera si només n'encerto el cinquanta per cent sempre estaré content.
La qüestió és que a l'Agost les coses no havien anat com jo m'imaginava, ni tenia tants clients, ni el tema dels autònoms havia avançat prou. És cert que havia trobat feina per una altra banda, però ara, aquella feina, ja no la tinc. De fet estava previst que no la tingués per tant la previsió és fàcil...
O no? També pensava que seria fàcil fa un any quan vaig escriure el post de fa sis mesos i així va anar. És per això que amb l'ànim de tornar-la a cagar pronostico que en Rajoy és president del govern i que la crisi ja s'ha acabat. D'aquesta manera si només n'encerto el cinquanta per cent sempre estaré content.
divendres, 13 de gener del 2012
Vacunes i pes
Avui fa any estava malalt, suposo que vaig enganxar la grip. El tema és que jo mai m'he vacunat, no em considerava dins del grup de risc. Però veient la putada de l'any passat amb una grip-constipat, digues-li com vulguis, que portava arrossegant durant un més i mig, espero haver fet bondat i haver-me vacunat. Que ja tenim una edat! I els Frenadols ja no fan el mateix efecte.
L'altra qüestió és el pes. Representa que ara hauria d'estar per sota del setanta quilos. No sé si us ho he explicat mai, em penso que sí. Tot rau en veure-se-la acotant el cap.
Per avui res més, em conformo amb un cinquanta per cent.
L'altra qüestió és el pes. Representa que ara hauria d'estar per sota del setanta quilos. No sé si us ho he explicat mai, em penso que sí. Tot rau en veure-se-la acotant el cap.
Per avui res més, em conformo amb un cinquanta per cent.
diumenge, 31 de juliol del 2011
Acabant de pujar
Hòstia tu! Demà en faig quaranta-quatre... Sent optimista si comptés en arribar als noranta estaria en l'últim de pujada.
Hauré d'anar a treballar demà. Diu la Marta que les empreses t'haurien de donar festa el dia del teu aniversari. Ara en tinc força de feina, però d'aquí a quinze dies si tot va com fa un any començarà a baixar en picat. Aquest estiu està sent complicat sobretot per compaginar els clients particulars amb els professionals. Els professionals va bé tenir-los de cara a l'estiu per poder facturar a sac, però els particulars m'arreglaran l'hivern. Sort que n'he fet uns quants més d'aquests. El que no sé és si prou com per poder pagar els autònoms fins a la propera primavera... ja ho veuré. Tot és qüestió de trobar l'equilibri.
Me n'he anat pels Ubeda Hill's (que deia aquell). Deia que demà en faig quaranta-quatre. M'hauria de plantejar coses o no cal? O faig la crisi que hauria hagut de fer als quaranta i em vaig saltar?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)