Cas típic: noi li agrada noia, noi li agrada el preveure el número guanyador del sorteig de nadal

El número guanyador del sorteig de nadal serà el 35.771. Del qual curiosament no en jugo cap participació.

I ara què farem, Catalunya?

Ahir en Jordi Casanovas predeia que el referèndum per la independència de Catalunya no s'arribaria a fer. Bé, jo confio que sí, que ahir tots vam votar i ja tenim una mesura més o menys fiable del que opina el poble català, en les seves infinites vessants. Amics, l'opció Sí/Sí és la guanyadora, hauríem d'estar molt contents. Però no ho estem. Amb els resultats a la mà, i per culpa de la pregunta doble amb triple resposta els resultats no són concloents. La independència no arriba a la majoria absoluta, tot i que la frega, i per tant de seguida s'han aixecat veus discordants que diuen que el poble català no vol un estat independent, la majoria vol romandre a España o dependre d'ella d'alguna manera o altra. Els partidaris de la independència se saben guanyadors, però manquen arguments per defensar una victòria poc contundent, i no majoritària.

I ara què farem, eh Catalunya? Ens quedarem igual que estàvem? I quan dic això, no em refereixo al darrer dia de l'any 2013 que és quan escric aquestes línies, sinó als més de deu mesos que han passat, deu mesos de guerra oberta contra totes les llibertats catalanes, contra la cultura, la llengua i totes les nostres institucions. Deu mesos de batalles acarnissades com encara no ens imaginàvem al 2013, quan ja ens semblava que la situació era crítica. Torno a preguntar, què farem ara, Catalunya?

Referèndum

Què?
Us pensàveu que estarieu votant oi?
Evidentment el govern espanyol no ho ha permès, el passat 11 de setembre hi ha haver una manifestació brutal un altre cop i ara s'han tornat a avançar les eleccions al parlament de Catalunya. Seran unes plebiscitàries i el debat actual és sí Convergència i Esquerra han d'anar junts amb un únic punt al programa electoral que ha de ser la declaració unilateral d'independència.
En Duran va plegar ja fa més de mig any i per tant CiU ha retallat una mica la distància amb Esquerra que encara lidera les enquestes. El PSC continua sense rumb definit amb Pere Navarro al capdavant igual que la Camacho, que com ja va sent habitual regala vots als Ciudadanos cada vegada que obre la boca.

Què, l'encerto?

Ara mateix sóc a casa en dia de vaga de mestres. I el més ridícul del cas és que hi sóc perquè estic malalta! Quins collons, ni vaga amb nom de vaga puc fer.

Què sera de l'educació, la sanitat i els serveis bàsics l'any 2.014? L'any passat hagués dit que psèèè.
Ara, amb la darrera ofensiva pepera sé que serem a la misèria colonial més absoluta.

Cas típic classificat: noi li agrada noia, noi li agrada contactar amb races extraterrestres

A dia d'avui, com a oficial amb màxim nivell de seguretat de l'Àrea 51 he sigut informat que la terra, per ser més concrets els EEUU (qui sinó?!), hem contactat realment per primera vegada amb una raça extraterrestre intel·ligent. A partir d'avui s'obre una via de diàleg amb aquesta raça que o bé ens portarà a grans millores socials gràcies a la seva avançada tecnologia o bé ens destruiran sense contemplacions. Calculo que d'aquí a sis mesos, quan es publiqui aquest post, ja sigui per la primera causa o lamentablement per la segona, la població civil ja coneixerà la situació. Si cap dels dos casos a succeït en el moment de la publicació del post, penseu que esteu llegint informació classificada i com a tal teniu l'obligació de mantenir-la en secret. Qualsevol divulgació del tema provocarà que un grup d'operacions especials us faci una visita al més pur estil Tom Clancy.

Nota: Aquest post s'autodestruirà... si algú li dona al botó d'esborrar el post.

Què ens espera per final de curs

Ara quan escric aquesta entrada, acaba de començar el curs. Com ja sabeu els seguidors d'altres blogs meus, aquest any en un nou centre, nous companys  i noves metodologies (en la teoria). Però la programació d'aquest escrit la faré per final de curs, així que ja veurem quin és l'itinerari dels aconteixements. 

De moment només me n'ha arribat mala premsa d'aquesta escola. Jo no ho veig tot tan malament però temps al temps. Només hem acabat de començar. Si comparo amb l'escola de la que vinc, uff! em poso a plorar i no paro. Per mi aquest aterratge en contra de la meva voluntad ha estat dur. Sentimentalment molt dur. Per la part de la comoditat en distància i altres circumtàncies, diguem-ne físiques, pitjor. I per la part professional, unes passes enrere, cosa que em fot molt. Tant que costa fer-se un lloc en aquest món del funcionariat, en el que aquestes posicions no tenen cap altra gratificació que la personal amb un mateix, i ara va i me l'han arrencat de les mans.

Bé, és d'hora, però espero treure'n alguna cosa positiva amb el canvi. Sempre n'hi ha. A mi ara em costa veure'n cap, però tinc l'esperança de que alguna n'hi haurà. De moment no em sembla tant malament com m'ho havien posat, però.... ojo al dato! La meva companya diu que tots els anys, quan el curs comença, cada any amb gent nova, sembla que aquest si que serà passable i conforme el curs va avançant es comencen a girar les coses i l'equip es desmorona i acaba fatal, fatal, fatal.

On em portarà el meu karma?

feudalisme

Qui coi ens havia de dir que ens veuríem atrapats en una teranyina més malèvola que les de les pel·lícules de sèrie B?

Som ja al 2013. Escoltem de fa anys que això ja s'hauria d'haver acabat.

Molt em temo que, quan surti aquesta carta, d'aquí un any, seguirem estant igual o pitjor.

Avui l'escric per la ràbia inmensa que em menja en ser aprovada la llei Wert. Pronostico que el govern excels de la generalitat s'abaixarà més els pantalons i aplicarà el que li demanin, en el benentès que "no ens deixen fer res més" i "quan siguem independents ho farem com ho hàgim de fer"

Fal·làcies. O ens decidim tots a fer guerrilla, o ens n'anem en orris.

hi serem, però com?

d'aquí a un parell d'anys, hi serem?

i si hi som, com?

avui, un diumenge d'un gèlid febrer, les coses pinten malament, molt malament...

si, per un atzar, goso posar-me la careta de l'anonymous, i segueixo amb la ferma convicció que cal una bona, gran i veritable vendetta, estaré molt a prop dels 60.

que què voldria per avui, d'aquí a dos anys, quan això surti?

un món que hagi recuperat la perspectiva de l'amor, la tolerància, la dignitat i la solidaritat.

i l'extinció dels corruptes que ens estan fent mostrar la pitjor cara de nosaltres mateixos.

i haver pogut deixar la ràbia al pou de l'oblit.

i, evidentment, ser-hi, si més no, per seguir al costat del meus fills.

Semblava que faltava molt

I  ja només  falta  un any,  per la Trobada  Virtual de blocaires  cansats  o desapareguts.  Un any:  365 dies.

Ho veieu  com si que val la pena  fer-la?