dissabte, 13 de juliol del 2013

Un granet de res

Fa gairebé un any em va sortir un granet a l'esquena. El granet no era com els altres i costava de curar. Tant que encara el tinc.
Aquesta setmana he trobat el moment d'anar al metge i comentar-li. Diagnostic visual: Tumor maligne.
Uff! Em quedo sense paraules. I la doctora em diu: No t'espantis perquè digui això, és una lesió dermatològica, en principi sense cap cosa per la qual patir. Només cal treure-la.

Home, doncs jo no sé quina és la tranquil·litat que he de mantenir amb aquest diagnòstic. I més encara quan el següent pas és esperar que em cridin de l'hospital perquè em vegi un especialista i això pot ser a partir de .... qui ho sap?
No sé la magnitud de la lesió on pot arribar realment. De moment intento no pensar-hi massa. He anat a veure un metge de la mútua però fins el 23 de maig no m'han donat hora per la visita. Total que espero que si la cosa ha estat amb mi gairebé un any no vindrà d'un mes ara.
Però en definitiva et poses a pensar i és inevitable que et vinguin al cap imatges força derrotistes. I preguntes com, tindrà o no importància? Em puc morir d'això?
No vull fer-me mala sang i espero llegir-me encara d'aquí a 6 mesos.
Però, renoi, com et pot canviar la vida en un moment!

dilluns, 1 de juliol del 2013

Something to rely on

Keane - Somewhere Only We Know by Keane on Grooveshark

Escric això a finals de Novembre del 2012, després de llegir els darrers dies vàries notícies relacionades amb les retallades a tort i a dret en el sector I+D. 

"Wert retalla les beques de formació de personal universitari cinc mesos després de convocar-les", un cop el plaç de presentació havia finalitzat. 

"El CSIC presenta un pla d'ajust anticrisi per evitar un ERE"

Etcètera, etcètera... I tot això sembla una marranada, una manca de sentit comú cap al que s'hauria de potenciar si es pretén que un estat tiri endavant i que en un futur tingui solvència. Ho sé, les inversions a llarg termini costen, no tenir resultats immediats és tan frustant per uns com per altres, però investigar és així. I no serà perquè els que hi treballem no hi posem ganes. És una feina que pot arribar a ser decepcionant i meravellosa a parts iguals, en equilibri constant.

El que m'ha motivat aquest post és que a hores d'ara sé que dintre de sis-vuit mesos estaré lluitant per una beca mileurista que em permeti continuar al peu del canó de la investigació durant tres anys per poder fer la tesi. I si bé segueixo tenint l'esperança que sóc competent per ser-ne mereixedora, a hores d'ara la cosa tremola, i amb els temps que corren crec que tindré un estiu d'infart esperant les resolucions.

Així doncs, i intentant ser positius... Felcitats, Laia del futur!!!