dissabte, 15 de setembre del 2012

I si fos així?

Fa anys que les coses no van bé, tothom ho sap. Entre EREs, EROs, reduccions de sous i demés, cada cop estàvem més a prop de quedar-nos sense feina. Per tant, allò que havíem parlat tantes vegades en broma començava a ser una proposta massa real. Sempre has de pensar un pla B, C, D, o el què sigui, per si de cas.

Entre les nostres opcions, quan en parlàvem en broma, la què més gràcia ens feia era la de "si ens quedem sense feina marxem fora". Sempre hem dit que ens agradaria molt passar ni que fos un any en algun lloc on es parli anglès, i millor si era algun lloc on la meva parella pogués aprofitar per fer recerca en el seu camp. Però no som gaire valents en aquest sentit, per tant no ens ho havíem plantejat seriosament mai.

Fins que la crisi ens ha tocat una mica més a prop i aquí estem. La crisi està per tot arreu i no ha trobat cap mena de finançament per cap projecte però ens hem arriscat. Amb els estalvis que teníem i, evidentment, sabent que tenim un lloc on tornar (així les coses són més fàcils) ens hem atrevit a fer el pas.

Penso en el curs passat, que vaig estar en una bona escola, i ara no sé ben bé si trobo a faltar la meva feina o no. En fi, viure a l'estranger hi ha dies que fa més gràcia que d'altres. Trobem a faltar coses que no ens pensàvem i no ens adonem d'altres que a Barcelona teníem molt presents. I aquí estem, preparats a viure en aquest país estrany on els nens ja fa dies que han començat les classes.