Cas típic mongeta: noi li agrada noia, noi li agrada saber què va dinar fa un any

Avui fa un any i un dia vaig dinar: Mongeta verda plana amb daus de pernil i ceba i dos llibrets de llom amb formatge però sense pernil. Per postres cireres. 13 en total.
Ara us preguntareu, on està la gràcia d'aquesta entrada programada? Bona pregunta, certament. Si algú la sap, si us plau que me la faci saber.

Ja veurem

Avui fa quatre anys vaig anar al notari. Es tractava de traspassar el negoci familiar. Quan tornàvem cap a casa, al cotxe, amb el meu pare i la meva germana parlàvem de política. El meu pare és massa independentista per ser convergent però massa convergent per ser independentista. Tot plegat que aquell dia dèiem que a les municipals Esquerra perdria molts regidors als ajuntaments petits degut a la divisió del vot amb Solidaritat i Reagrupament (com efectivament va acabar passant). De la política municipal vam passar a la nacional i al paper de CiU. Jo li deia que el problema estava en que Convergència no es creia la independència com a possibilitat real i factible i que per tant mai no gosaria plantejar un referèndum.
El meu pare que aquell dia no devia tenir o ganes o arguments per discutir-me el raonament només va dir:

Ja veurem

Hores d'ara segueixo esperant veure alguna cosa...

Cas típic: noi li agrada noia, noi li agrada el preveure el número guanyador del sorteig de nadal

El número guanyador del sorteig de nadal serà el 35.771. Del qual curiosament no en jugo cap participació.

I ara què farem, Catalunya?

Ahir en Jordi Casanovas predeia que el referèndum per la independència de Catalunya no s'arribaria a fer. Bé, jo confio que sí, que ahir tots vam votar i ja tenim una mesura més o menys fiable del que opina el poble català, en les seves infinites vessants. Amics, l'opció Sí/Sí és la guanyadora, hauríem d'estar molt contents. Però no ho estem. Amb els resultats a la mà, i per culpa de la pregunta doble amb triple resposta els resultats no són concloents. La independència no arriba a la majoria absoluta, tot i que la frega, i per tant de seguida s'han aixecat veus discordants que diuen que el poble català no vol un estat independent, la majoria vol romandre a España o dependre d'ella d'alguna manera o altra. Els partidaris de la independència se saben guanyadors, però manquen arguments per defensar una victòria poc contundent, i no majoritària.

I ara què farem, eh Catalunya? Ens quedarem igual que estàvem? I quan dic això, no em refereixo al darrer dia de l'any 2013 que és quan escric aquestes línies, sinó als més de deu mesos que han passat, deu mesos de guerra oberta contra totes les llibertats catalanes, contra la cultura, la llengua i totes les nostres institucions. Deu mesos de batalles acarnissades com encara no ens imaginàvem al 2013, quan ja ens semblava que la situació era crítica. Torno a preguntar, què farem ara, Catalunya?

Referèndum

Què?
Us pensàveu que estarieu votant oi?
Evidentment el govern espanyol no ho ha permès, el passat 11 de setembre hi ha haver una manifestació brutal un altre cop i ara s'han tornat a avançar les eleccions al parlament de Catalunya. Seran unes plebiscitàries i el debat actual és sí Convergència i Esquerra han d'anar junts amb un únic punt al programa electoral que ha de ser la declaració unilateral d'independència.
En Duran va plegar ja fa més de mig any i per tant CiU ha retallat una mica la distància amb Esquerra que encara lidera les enquestes. El PSC continua sense rumb definit amb Pere Navarro al capdavant igual que la Camacho, que com ja va sent habitual regala vots als Ciudadanos cada vegada que obre la boca.

Què, l'encerto?

Ara mateix sóc a casa en dia de vaga de mestres. I el més ridícul del cas és que hi sóc perquè estic malalta! Quins collons, ni vaga amb nom de vaga puc fer.

Què sera de l'educació, la sanitat i els serveis bàsics l'any 2.014? L'any passat hagués dit que psèèè.
Ara, amb la darrera ofensiva pepera sé que serem a la misèria colonial més absoluta.

Cas típic classificat: noi li agrada noia, noi li agrada contactar amb races extraterrestres

A dia d'avui, com a oficial amb màxim nivell de seguretat de l'Àrea 51 he sigut informat que la terra, per ser més concrets els EEUU (qui sinó?!), hem contactat realment per primera vegada amb una raça extraterrestre intel·ligent. A partir d'avui s'obre una via de diàleg amb aquesta raça que o bé ens portarà a grans millores socials gràcies a la seva avançada tecnologia o bé ens destruiran sense contemplacions. Calculo que d'aquí a sis mesos, quan es publiqui aquest post, ja sigui per la primera causa o lamentablement per la segona, la població civil ja coneixerà la situació. Si cap dels dos casos a succeït en el moment de la publicació del post, penseu que esteu llegint informació classificada i com a tal teniu l'obligació de mantenir-la en secret. Qualsevol divulgació del tema provocarà que un grup d'operacions especials us faci una visita al més pur estil Tom Clancy.

Nota: Aquest post s'autodestruirà... si algú li dona al botó d'esborrar el post.