dimecres, 5 d’octubre de 2011

Mig any és molt o poc?

Si tot ha anat com bonament es podia esperar, avui fa més o menys un mes que sóc aquí, a París. És el primer cop que me'n vaig a viure a l'estranger una temporada. Bé, d'acord, per ser sincers, és el primer cop que surto de casa meva per més d'un mes. 

Ja fa pràcticament deu mesos que vaig decidir emprendre aquesta aventura, i des que em van acceptar la sol·licitud a la Facultat, tot van ser il·lusions i ganes de marxar ben aviat. Era molt conscient que em feia falta desconnectar del que tenia a Barcelona, i aquesta era la millor manera. Amb tot, recordo bé que fa just sis mesos vaig tenir el meu primer moment de davallada. Marxar a París ja no em semblava res tan meravellós, ni tan necessari, i fet i fet, no s'està enlloc com a casa, que diuen. Va ser llavors que vaig deixar d'imaginar-me els meus primers dies a la ciutat de les llums com un cúmul de sensacions i emocions agradables, i vaig començar a plantejar-me la possibilitat de patir la típica depressió de la mudança, del canvi de lloc, del canvi de clima, de l'enyorança de les meves coses i de la meva gent. 

Per sort, aquest temuts "primers dies" ara ja han quedat enrere, i estic segura que ja estic mig adaptada a viure a la francesa. Espero que les meves pors de fa sis mesos s'hagin esfumat amb el pas dels dies, i que no hi hagi hagut més enyorança de l'estrictament necessària. A més, tinc la seguretat què la Catosfera segueix igual de viva que quan vaig escriure aquesta Carta al Futur, i de poder-hi comptar des de qualsevol racó del món. 

9 comentaris:

  1. Que bé que et coneixes! Potser sis mesos és poc temps i això que expliques es podia predir, però crec que ho has clavat força, pel que vas explicant al Coses de la Vida. El que no sé si predeies era que els primers dies serien durs, com ens vas explicar, però ara fa dies que ja esta molt més acostumada a la ciutat que ara t'acull. Així que res, sembla que encertes molt, oi? És per estar content. Ets bona vident, hehehe.

    ResponElimina
  2. Saps què va fer, XEXU? Primer va fer aquest post per "Cartes al futur" i, després, va anar adaptant les seves entrades al "Coses de la Vida" perquè tot quedés tal com havia explicat!! :-DDD

    ResponElimina
  3. Ostres, i jo emocionant-me perquè se li havia complert gairebé tot! Si que és fàcil prendre'm el pèl. És clar, així qualsevol endevina el futur!

    ResponElimina
  4. Nooooooooooooo que això m'ho acabo d'inventar jo!!! :-DD

    Estic segura que la YÁIZA no va fer cap trampa! ;-))

    ResponElimina
  5. Com sou... no he fet trampes, Assumpta! Hehehe! Era fàcil de predir. I amb tot, no ho vaig encertar tant com això, perquè m'enyoro d'algú que en aquell moment ni tan sols coneixia. Així que imagina't.

    ResponElimina
  6. I és que al final, tots coneixem les nostres pors i tots sabem com sortir-nos-en! Aprofita l'experiència!!! Salut i endavant!

    ResponElimina
  7. Bé, segur que les coses aniran molt bé per París :) Els canvis al principi costen, però després... després potser no voldràs marxar!!! :)

    ResponElimina
  8. Dicen que Paris bien vale una misa...
    feliz semana.

    ResponElimina