dilluns, 1 d’agost de 2011

En un racó del cor

Estem a principi d'any i hi ha hagut una petita onada de desercions a la catosfera. Ha estat petita, en realitat, però quan ens deixa algú amb qui hem compartit tants comentaris i tantes històries, sempre ens queda un petit buit. Això ha fet que alguns ens fem preguntes sobre el nostre propi futur en el món dels blogs. No se m'acudeix un lloc millor per tornar a expressar aquest neguit que aquí, però no m'arriscaré massa, no aniré massa enllà perquè la vida pot canviar en un segon. Mai sabem on estarem demà. Una de les pors que tinc d'escriure en aquest Cartes al futur, que per altra banda em sembla una idea magnífica, és que seria molt irònic que es publiqui alguna cosa meva quan jo ja no hi sigui... Faig un salt fins l'agost, un moment idoni per parlar de desercions, ja que els que portem una temporada per aquí sabem que l'1 d'agost, com si d'una ciutat es tractés, la catosfera es buida. Són absències temporals, al setembre ens tornem a trobar. Però hi serem tots? Si no em passa cap desgràcia jo prometo ser-hi en aquestes dates, em sento molt bé a la xarxa com per plegar. Però en aquest temps, vuit mesos abans que aquest post es publiqui, em pregunto quants companys i amics blogaires hauran deixat un d'aquests buits en nosaltres. Espero i confio que no seran gaires, tant de bo no falti ningú. Però igual que de qualsevol activitat, la gent se'n cansa o es veuen obligats a deixar-la. Espero que, tant els que ja he vist marxar, com els que puguin marxar d'aquí a la data de publicació d'aquest post, ens guardin un raconet al seu cor, així com farem nosaltres.

15 comentaris:

  1. Ja saps que jo sóc de les que guardo raconets i de les que me'n recordo de la gent que plega... o sigui que entenc molt bé aquest post i m'agrada molt.

    Espero que encara seguim per molt temps després de la deserció de l'agost!

    ResponElimina
  2. Es fa estrany llegir aquests posts pel futur, m'ha vingut al cap tot això que expliques.
    Recordo perfectament aquella "passa" de tancament de blogs que com totes les passes doncs també va passar i encara som molts els que aguantem... i que duri!!

    ResponElimina
  3. Recordo aquella "passa", com diu en MAC... alguns han tornat, com en FERRAN, a un altre ritme, però hi és :-)

    En quant a mi... sabeu aquell refrany que diu "mor el que xiula i viu el que piula"? doncs jo, que tot sovint m'agafen rampells de tancar els blogs, crec que aquestes idees emboirades em fan adonar de com ho trobaria a faltar i seguir

    ResponElimina
  4. Suposo que amb totes les persones que has compartit un temps considerable de la teva vida sempre més ens queden gravades al cor. No sé com va per la blogosfera, però de ben segur que els que hagin marxat us portaran per molt de temps a dins, com un trosset més d'ells mateixos.

    Jo com a mínim amb el poquet temps que porto ja he vist que aquí tot és virtual però el carinyo és ben real. Porto dos dies i l'il·lusió que fa veure quan algú ha publicat una nova entrada, deixar comentaris...és tan maco que esperem que de baixes n'hi hagin ben poques i cada dia siguem més.

    ResponElimina
  5. Sempre sap greu que gent que has conegut en profunditat a través de la xarxa desaparegui...

    ResponElimina
  6. Avui mateix hem sabut que la Vida ho deixa, però jo crec que tornarà, potser reencarnada. A mi em sembla el tipus de persona que no acaba de deixar-ho mai, que no pot. Tant de bo no m'equivoqui. Gràcies a tots pels comentaris, és estrany veure aparèixer un post propi aquí, però l'experiència és bona, espero veure'n molts més, i també de vostres. Estarem a l'espera, que està molt bé que ens sorprengui.

    ResponElimina
  7. Hola a tots!
    M'encantaria participar de la proposta, el meu blog és dels que va a passet de tortuga, segons l'època però poder escriure i llegir-me d'aquí un temps com si no fos el meu mateix jo... m'encanten els salts temporals!
    és un plaer llegir-vos i conèixer una part de vosaltres a través de les vostres pàgines.

    ResponElimina
  8. Els blogs formen part de les nostres vides, com tot el que vivim, x molt que es deixi enrere, sempre queda en una part del cor, m'agrada pensar que és així per tothom.

    ResponElimina
  9. Jo no hi era gaire, encara, quan hi va haver aquesta onada de desercions de la que parles. Però pel que he llegit, al teu bloc, al de la Maira, i a d'altres, em crec molt això que guardes a tota aquesta gent, en un racó del cor. I és molt bonic que sigui així.

    ResponElimina
  10. Hola Xisti, caldria que em diguessis quin és el teu mail i t'enviaré una invitació per poder participar del blog.

    ResponElimina
  11. Jordi, a mi també m'agradaria participar-hi, escriure alguna coseta...

    El mail on m'ho pots enviar és caunereides@gmail.com

    Gràcies!!!

    ResponElimina
  12. No m'hi he fixat mai, si després de les vacances d'estiu és el període on hi ha més baixes a la catosfera... Es podria fer un estudi de quina és l'època on la gent desconnecta més i entendrir-los el cor maquiavèlicament durant aquells dies, per evitar que ens deixin, muahahaha...

    Res, anades d'olla, perdó!

    ResponElimina
  13. Laia, ja t'hem enviat una invitació. Recorda que qualsevol post s'ha de programar amb un decalatge mínim de sis mesos i màxim del que vulguis mentre blogger aguanti. De moment ja hi ha coses programades pel 2015.

    Per cert si hi ha algú que sàpiga com fer per anunciar quan serà el proper post a la barra lateral que ho faci.

    ResponElimina
  14. no sé si el barrufet de Sant Vicenç podrà...però la Penya Bogarde ja ha pogut i et convida a a viure dia a dia l'altra cara del barcelonisme des de baix!

    ResponElimina
  15. A passat l'agost, la canícula i seguim aquí. Buf!

    ResponElimina