Els amics són l'esperança

Escric aquesta carta a inicis del mes d'agost del 2011.  Quan surti aquest post serà febrer de 2012, farà una fred que pelarà i l'any haurà començat una mica girat. A finals de novembre hauran jutjat en Camps, però finalment no haurà anat a la presó, per variar. El Barça no haurà començat gaire bé la lliga i hauran saltat moltes alarmes. El Piqué i la Shakira ho hauran deixat. I en canvi el Puyol i la Malena ja s'hauran casat.  La nova etapa de 8tv ha decepcionat molt a tothom que l'esperava i tampoc ha fet propostes gaire novedoses. Els oients de RAC1 del Tu Diràs troben molt a faltar en Pou i amb el nou, tot i que és molt bon noi i simpàtic, encara no s'hi acaben d'acostumar. En canvi just acabarà de sortir el nou CD dels Amics de les Arts que és encara més bo que l'anterior, i tindrem les agendes plenes per anar als seus concerts. 

Males previsions

Al post de fa sis mesos no en vaig encertar ni una i la veritat és que llegir el propi fracàs (per dir-ho d'alguna manera) fa mal. Suposo que és la virtut d'aquest blog: no deixem d'abocar-hi sinó els propis desitjos o objectius.
La qüestió és que a l'Agost les coses no havien anat com jo m'imaginava, ni tenia tants clients, ni el tema dels autònoms havia avançat prou. És cert que havia trobat feina per una altra banda, però ara, aquella feina, ja no la tinc. De fet estava previst que no la tingués per tant la previsió és fàcil...

O no? També pensava que seria fàcil fa un any quan vaig escriure el post de fa sis mesos i així va anar. És per això que amb l'ànim de tornar-la a cagar pronostico que en Rajoy és president del govern i que la crisi ja s'ha acabat. D'aquesta manera si només n'encerto el cinquanta per cent sempre estaré content.