diumenge, 1 de juny del 2014

Què ens espera per final de curs

Ara quan escric aquesta entrada, acaba de començar el curs. Com ja sabeu els seguidors d'altres blogs meus, aquest any en un nou centre, nous companys  i noves metodologies (en la teoria). Però la programació d'aquest escrit la faré per final de curs, així que ja veurem quin és l'itinerari dels aconteixements. 
De moment només me n'ha arribat mala premsa d'aquesta escola. Jo no ho veig tot tan malament però temps al temps. Només hem acabat de començar. Si comparo amb l'escola de la que vinc, uff! em poso a plorar i no paro. Per mi aquest aterratge en contra de la meva voluntad ha estat dur. Sentimentalment molt dur. Per la part de la comoditat en distància i altres circumtàncies, diguem-ne físiques, pitjor. I per la part professional, unes passes enrere, cosa que em fot molt. Tant que costa fer-se un lloc en aquest món del funcionariat, en el que aquestes posicions no tenen cap altra gratificació que la personal amb un mateix, i ara va i me l'han arrencat de les mans.
Bé, és d'hora, però espero treure'n alguna cosa positiva amb el canvi. Sempre n'hi ha. A mi ara em costa veure'n cap, però tinc l'esperança de que alguna n'hi haurà. De moment no em sembla tant malament com m'ho havien posat, però.... ojo al dato! La meva companya diu que tots els anys, quan el curs comença, cada any amb gent nova, sembla que aquest si que serà passable i conforme el curs va avançant es comencen a girar les coses i l'equip es desmorona i acaba fatal, fatal, fatal.
On em portarà el meu karma?

dilluns, 19 de maig del 2014

feudalisme

Qui coi ens havia de dir que ens veuríem atrapats en una teranyina més malèvola que les de les pel·lícules de sèrie B?
Som ja al 2013. Escoltem de fa anys que això ja s'hauria d'haver acabat.
Molt em temo que, quan surti aquesta carta, d'aquí un any, seguirem estant igual o pitjor.
Avui l'escric per la ràbia inmensa que em menja en ser aprovada la llei Wert. Pronostico que el govern excels de la generalitat s'abaixarà més els pantalons i aplicarà el que li demanin, en el benentès que "no ens deixen fer res més" i "quan siguem independents ho farem com ho hàgim de fer"

Fal·làcies. O ens decidim tots a fer guerrilla, o ens n'anem en orris.

dijous, 13 de febrer del 2014

hi serem, però com?

d'aquí a un parell d'anys, hi serem?


i si hi som, com?


avui, un diumenge d'un gèlid febrer, les coses pinten malament, molt malament...


si, per un atzar, goso posar-me la careta de l'anonymous, i segueixo amb la ferma convicció que cal una bona, gran i veritable vendetta, estaré molt a prop dels 60.


que què voldria per avui, d'aquí a dos anys, quan això surti?


un món que hagi recuperat la perspectiva de l'amor, la tolerància, la dignitat i la solidaritat.


i l'extinció dels corruptes que ens estan fent mostrar la pitjor cara de nosaltres mateixos.


i haver pogut deixar la ràbia al pou de l'oblit.


i, evidentment, ser-hi, si més no, per seguir al costat del meus fills.

dilluns, 6 de gener del 2014

Semblava que faltava molt

I  ja només  falta  un any,  per la Trobada  Virtual de blocaires  cansats  o desapareguts.  Un any:  365 dies.

Ho veieu  com si que val la pena  fer-la?  

dilluns, 30 de desembre del 2013

Cas típic bastant: noi li agrada noia, noi li agrada fer balanç de l'any

Toca fer balanç de l'any 2014! No, no m'he equivocat, he dit balanç del 2014. Fer balanç de l'any d'enguany que ja ha passat contant contant des de l'escriptura del pot (es a dir, el 2012) seria massa senzill, digne de qualsevol bloc mediocre. Fer balanç de l'any que encara ha de passar contant des del punt d'escriptura del post, però que ja pràcticament ha passat contant des del punt de publicació del post (es a dir, el 2013) seria força original, però tampoc seria res extraordinari contant que estem en el cartes al futur. Per tan per se extraordinari haig d'anar més enllà! Haig de fer balanç de l'any vinent (es a dir, el 2014)! És més! faré balanç i serà totalment encertat!

Comencem primer fent balanç de les coses negatives:

  • .... Genial! cap ni una!

Passem a les coses positives:

  • M'ha tocat la loteria, dos cops, per si de cas no era suficient ser ric, ara soc fastigosament ric. 
  • Pons's blog ha arrasat en els premis c@ts, tots, sense excepció, fins hi tot el bloc revelació (va ser gràcies a un dels salts en el temps) 
  • He trobat l'amor de la meva vida! De fet, 7 cops, una per cada dia de la setmana. Bé, la del dimarts es una mica fluixa, estic obert al càsting... 
  • He aparegut en un capítol del Simpsons. Es més! He dirigit el capítol! Es més! He escrit el guió del capítol! Es més! El capítol s'ha emportat el premi al millor capítol de totes les series de televisió! 
  • He millorat lo impossible! He canviat la recepta de la Voll Damm per crear una cervesa amb triple malta! Quatre maltes era realment exagerat. 
  • He descobert la cura per la diabetis tipus 1! Els de tipus 2 que els donin pel sac i que es cerquin una malaltia de veritat! 
  • La biografia "El gran Pons" escrita per l'ahse (òbviament) ha estat el llibre més venut de l'any. 

No està gens malament el 2014, no? Que coi! Un any collonut el 2014!

diumenge, 22 de desembre del 2013

Loteria

Segons la numerologia avui hauria hagut de tocar el 13579.
Per variar avui tampoc he guanyat la grossa.

dimecres, 18 de desembre del 2013

El meu checking

S'acaba l'any, però encara no estem a nadal. Quan m'expresso aquí sempre m'agrada dir quan vaig deixar escrites aquestes paraules, i en el meu present estem a maig, aquests dies plujosos de meitats de primavera que semblen molestar tant a la gent. Com he dit moltes vegades, no sóc de fer-me propòsits, i no em poso terminis a la llarga perquè no els solc complir. Però ara mateix ho he fet en un tema concret del que prefereixo no parlar, i m'ha vingut al cap que podia deixar escrit aquí una mena de checking per veure si me n'he sortit o no. En realitat, el meu termini és molt anterior a la data de publicació d'aquest post, però surt ara per dos motius. El primer és que no el podia programar per gaire abans, exigències de les normes del blog. L'altre, és donar-me una mica de marge. Si no compleixo els terminis pensats però acabo aconseguint els propòsits tampoc no em sabrà greu. Ara, si per aquestes dates el més calent segueix sent a l'aigüera, serà una bona estirada d'orelles que rebré, un cop més, amb la mirada a terra i deixant-me per impossible. Ja em conec. Així què, XeXu, com ho tenim això?