dijous, 13 de febrer de 2014

hi serem, però com?

d'aquí a un parell d'anys, hi serem?


i si hi som, com?


avui, un diumenge d'un gèlid febrer, les coses pinten malament, molt malament...


si, per un atzar, goso posar-me la careta de l'anonymous, i segueixo amb la ferma convicció que cal una bona, gran i veritable vendetta, estaré molt a prop dels 60.


que què voldria per avui, d'aquí a dos anys, quan això surti?


un món que hagi recuperat la perspectiva de l'amor, la tolerància, la dignitat i la solidaritat.


i l'extinció dels corruptes que ens estan fent mostrar la pitjor cara de nosaltres mateixos.


i haver pogut deixar la ràbia al pou de l'oblit.


i, evidentment, ser-hi, si més no, per seguir al costat del meus fills.

4 comentaris:

  1. Home.... no estem vivint una utopia... però podria ser pitjor... podríem ser Ucraïna...

    ResponElimina
  2. Em temo que que la situació no ha millorat en aquests dos anys, el món segueix igual de podrit, i España encara està més endarrerida i retrògrada. Els catalans sembla que avancem, però fins que no ho vegi no m'ho creuré. El que sí que em sembla és que tu continues sent-hi... però poc per aquí a la xarxa.

    ResponElimina
  3. Sigui com sigui la situació, el cert és que has fet màgia aconseguint publicar un post dos anys després de fer-lo ;-))

    ResponElimina
  4. Em sembla que més aviat hem anat enrere, però no perdem l'esperança, ja que entre tots podem intentar encarrilar aquest país...
    Bona nit.

    ResponElimina