Cartes al futur

Els amics són l'esperança

2012-02-06T22:00:00.012+01:00

Escric aquesta carta a inicis del mes d'agost del 2011. Quan surti aquest post serà febrer de 2012, farà una fred que pelarà i l'any haurà començat una mica girat. A finals de novembre hauran jutjat en Camps, però finalment no haurà anat a la presó, per variar. El Barça no haurà començat gaire bé la lliga i hauran saltat moltes alarmes. El Piqué i la Shakira ho hauran deixat. I en canvi el Puyol i la Malena ja s'hauran casat. La nova etapa de 8tv ha decepcionat molt a tothom que l'esperava i tampoc ha fet propostes gaire novedoses. Els oients de RAC1 del Tu Diràs troben molt a faltar en Pou i amb el nou, tot i que és molt bon noi i simpàtic, encara no s'hi acaben d'acostumar. En canvi just acabarà de sortir el nou CD dels Amics de les Arts que és encara més bo que l'anterior, i tindrem les agendes plenes per anar als seus concerts.

Males previsions

2012-02-01T00:24:00.024+01:00

Al post de fa sis mesos no en vaig encertar ni una i la veritat és que llegir el propi fracàs (per dir-ho d'alguna manera) fa mal. Suposo que és la virtut d'aquest blog: no deixem d'abocar-hi sinó els propis desitjos o objectius.
La qüestió és que a l'Agost les coses no havien anat com jo m'imaginava, ni tenia tants clients, ni el tema dels autònoms havia avançat prou. És cert que havia trobat feina per una altra banda, però ara, aquella feina, ja no la tinc. De fet estava previst que no la tingués per tant la previsió és fàcil...

O no? També pensava que seria fàcil fa un any quan vaig escriure el post de fa sis mesos i així va anar. És per això que amb l'ànim de tornar-la a cagar pronostico que en Rajoy és president del govern i que la crisi ja s'ha acabat. D'aquesta manera si només n'encerto el cinquanta per cent sempre estaré content.

Temps

2012-01-31T09:41:00.011+01:00

Què coi ha d'haver canviat en sis mesos?
Aquest país no hi ha qui el canviï ni en sis segles, com ha de canviar el sis mesos?

Ara a 31 de gener estem igual... igual... que a l'estiu i això és ben optimista, fixeu-vos-hi!

Ja que amb unes eleccions entre mig, les previsions és que tot sigui mooooo lt pitjor, però amb gran risc d'equivocar-me, dic que estarem igual...

Control d'estat

2012-01-22T20:30:00.004+01:00

Escric aquestes paraules el mes de juliol. Fora fa calor, però no massa, estem tenint un estiu estrany, diuen que aquest cap de setmana tornen les pluges. No tinc cap motiu especial per triar la data de publicació, només una qüestió de requisits, em dono sis mesos a partir d'ara per veure com està la meva vida. Em prenc això com un blog personal, encara que sigui compartit, però el comparteixo amb gent molt propera, així que no m'ho tindran en compte. Després de molts mesos de tranquil·litat econòmica, aquest mes de juliol he tingut moltes despeses, algunes que esperava, d'altres no. He vist com els meus comptes corrents davallaven ostensiblement, i això no crec que agradi a ningú. A partir d'ara, temo que serà un joc d'equilibris, d'estirar d'aquí i d'arronsar d'allà. No hi estic acostumat, si ho arribo a saber potser m'hi hagués mirat més amb altres coses. Fent números he pensat que me'n sortiria, però no les tinc totes. Els propers mesos seran clau per saber com vaig d'escanyat, i si he fet bé o no hipotecant-me d'aquesta manera.

No són els únics canvis que ha patit la meva vida. Aquests sis mesos que em dono fins que aparegui aquesta entrada i em sorprengui a mi mateix, perquè segur que no la recordo, també serviran per saber com estic també en altres temes. Pensar en el futur sempre és molt incert, no el podem predir. Quan arribem a aquest futur ja sabré la respostes a les qüestions d'aquest post, que llavors serà ja cosa del passat.

Aniversari

2012-01-14T00:41:00.047+01:00

Blogosfera, dijous 13-01-11

Escric ara, intentant fer un viatge en el temps, cosa que no he fet mai. Mentalment em desplaço cap al meu aniversari de l'any que ve. Serà un aniversari especial, perquè serà de número rodó. Aquesta predicció és fàcil de fer... són faves comptades, si no és que desapareixo abans, clar.

I un cop fet el salt, veig que el blog de els cartes al futur estarà funcionant a ple rendiment. Riurem amb ell, veurem prediccions i desitjos que haurem anat llançant cap al futur i com en la majoria de les coses a la blogosfera, estrenyerà lligams entre els participants. I qui sap si descobrirem algun blocaire amb grans dots de bruixot i de predir el futur.

I la primera cosa que penso o que voldria veure és que els partits de l'esquerra independentista hauran anat aproximant posicions, cosa que ens dóna una mica d'esperança de millora, tot i que econòmicament i socialment no haurà canviat gran cosa i la crisi seguirà al seu ritme i els que la patiran seran els mateixos de sempre. Bàsicament perquè per a obtenir resultats diferents, s'han de fer coses diferents, deia Einstein... i no les fem. Encara no les fem.

Vacunes i pes

2012-01-13T00:47:00.027+01:00

Avui fa any estava malalt, suposo que vaig enganxar la grip. El tema és que jo mai m'he vacunat, no em considerava dins del grup de risc. Però veient la putada de l'any passat amb una grip-constipat, digues-li com vulguis, que portava arrossegant durant un més i mig, espero haver fet bondat i haver-me vacunat. Que ja tenim una edat! I els Frenadols ja no fan el mateix efecte.
L'altra qüestió és el pes. Representa que ara hauria d'estar per sota del setanta quilos. No sé si us ho he explicat mai, em penso que sí. Tot rau en veure-se-la acotant el cap.
Per avui res més, em conformo amb un cinquanta per cent.

Què ha passat en aquests deu mesos?

2011-11-20T10:00:00.007+01:00

Avui és 20 de novembre de 2011 però aquest post va ser acabat d'escriure el 20 de gener i programat com una CARTA AL FUTUR seguint la crida d'aquest nou blog (al gener era nou ;-D) que ens demana que escrivim unes “prediccions” i les deixem guardades perquè sigui el futur qui les desmenteixi... o no.

Què ha passat en aquests deu mesos?.

No ho sé, però es tracta d'imaginar-ho així que som-hi!

En política s'hauran fet les eleccions municipals però al meu poble manaran els mateixos, CiU a Vila-seca està massa consolidada per a que ningú li pugui fer ombra. L'únic dubte és si l'alcalde fins aquell moment, que va ser cap de llista al Parlament per la demarcació de Tarragona, ho haurà deixat en favor d'un dels seus regidors. Crec que en el moment d'escriure això ni els interessats saben si es farà, però és una possibilitat força probable que ja veure'm si passa.

En quant a la Generalitat, encara no fa un any que el nou Govern va prendre possessió i malgrat que no dubto que hi ha posat ganes, Espanya continua sent l'Espanya de sempre i a més la crisi econòmica no permet gaires alegries, per tant encara no tenim concert econòmic (ni pacte fiscal). Aquesta última afirmació ha estat fàcil, la següent també ho serà: Els polítics continuen dient que és necessari que anem tots junts per tirar endavant Catalunya però ells continuen barallant-se per motius partidistes.

En economia, la cosa continua malament. A primers d'any es parla de que els treballadors d'una fàbrica de cotxes han acceptat congelar-se el sou per aquest any i així donar més facilitats per permetre la fabricació d'un nou model. Jo sóc autònom i treballo en un comerç, els últims tres anys el meu “sou” no només s'ha congelat sinó que ha baixat una mica cada any. No espero una millora per aquest any 2011, el que si espero és que jo pugui continuar aguantant.

En esports haurem tingut més alegries. El Barça de futbol ha continuat sent el millor equip del món, quan escric això som líders a la lliga i continuem vius a la Copa i a la Champions però tinc la premonició que no hem fet el triplet. La temporada 2010-2011 el Barça de futbol va aconseguir només dos dels tres títols, que no és poc. En quant a la lliga 2011-2012, també som líders en aquest moment. A segona divisió el Nàstic, que la temporada anterior es va salvar pels pèls, aquest any manté una còmoda posició a la part mitja de la taula.

A la catosfera, tot va més o menys igual. A principis d'any hi va haver com una espècie de crisi blogaire, alguns dels meus blogs amics van tancar i d'altres es plantejàvem com continuar. Aquests últims continuen gairebé tots en marxa encara que n'hi ha algun que ha baixat el ritme de publicació. Personalment, continuo engrescat en el projecte dels Premis C@ts i els meus enigmes i endevinalles continuen sortint cada dia. El mes passat vaig celebrar el tercer aniversari del XAREL-10 i, si els comptes no m'han fallat, estic a punt d'arribar al Post 1000 que penso celebrar fent un gran concurs amb premis i tot. Almenys ho pensava fa deu mesos, a hores d'ara, no sé si ja ho he confirmat en algun lloc o me n'he desdit. Ja ho veurem.

I ja està, m'he divertit molt escrivint aquest post i com que no tinc cap interès en guanyar-me la vida com a futuròleg m'és ben igual si n'he encertat moltes (en aquest cas no és que tingui poders és que he escrit algunes vaguetats més o menys lògiques que s'havien de complir) o si n'he fallat la majoria (és que no tinc poders; que ja us ho he dit, no?) :-D

Pel final he reservat una afirmació sobre una cosa que passarà avui i que segur que encerto:

Avui, 20 de novembre, és el meu aniversari!

Auto-interpelació

2011-11-11T11:11:00.001+01:00

Hola, Assumpta, sóc jo... o sigui tu... Només tinc curiositat per saber si has trobat feina o alguna cosa semblant.

Ep! És un post petit, però important. Una auto-interpel·lació.

Mig any és molt o poc?

2011-10-05T18:46:00.002+02:00

Si tot ha anat com bonament es podia esperar, avui fa més o menys un mes que sóc aquí, a París. És el primer cop que me'n vaig a viure a l'estranger una temporada. Bé, d'acord, per ser sincers, és el primer cop que surto de casa meva per més d'un mes.

Ja fa pràcticament deu mesos que vaig decidir emprendre aquesta aventura, i des que em van acceptar la sol·licitud a la Facultat, tot van ser il·lusions i ganes de marxar ben aviat. Era molt conscient que em feia falta desconnectar del que tenia a Barcelona, i aquesta era la millor manera. Amb tot, recordo bé que fa just sis mesos vaig tenir el meu primer moment de davallada. Marxar a París ja no em semblava res tan meravellós, ni tan necessari, i fet i fet, no s'està enlloc com a casa, que diuen. Va ser llavors que vaig deixar d'imaginar-me els meus primers dies a la ciutat de les llums com un cúmul de sensacions i emocions agradables, i vaig començar a plantejar-me la possibilitat de patir la típica depressió de la mudança, del canvi de lloc, del canvi de clima, de l'enyorança de les meves coses i de la meva gent.

Per sort, aquest temuts "primers dies" ara ja han quedat enrere, i estic segura que ja estic mig adaptada a viure a la francesa. Espero que les meves pors de fa sis mesos s'hagin esfumat amb el pas dels dies, i que no hi hagi hagut més enyorança de l'estrictament necessària. A més, tinc la seguretat què la Catosfera segueix igual de viva que quan vaig escriure aquesta Carta al Futur, i de poder-hi comptar des de qualsevol racó del món.

En un racó del cor

2011-08-01T00:00:00.001+02:00

Estem a principi d'any i hi ha hagut una petita onada de desercions a la catosfera. Ha estat petita, en realitat, però quan ens deixa algú amb qui hem compartit tants comentaris i tantes històries, sempre ens queda un petit buit. Això ha fet que alguns ens fem preguntes sobre el nostre propi futur en el món dels blogs. No se m'acudeix un lloc millor per tornar a expressar aquest neguit que aquí, però no m'arriscaré massa, no aniré massa enllà perquè la vida pot canviar en un segon. Mai sabem on estarem demà. Una de les pors que tinc d'escriure en aquest Cartes al futur, que per altra banda em sembla una idea magnífica, és que seria molt irònic que es publiqui alguna cosa meva quan jo ja no hi sigui... Faig un salt fins l'agost, un moment idoni per parlar de desercions, ja que els que portem una temporada per aquí sabem que l'1 d'agost, com si d'una ciutat es tractés, la catosfera es buida. Són absències temporals, al setembre ens tornem a trobar. Però hi serem tots? Si no em passa cap desgràcia jo prometo ser-hi en aquestes dates, em sento molt bé a la xarxa com per plegar. Però en aquest temps, vuit mesos abans que aquest post es publiqui, em pregunto quants companys i amics blogaires hauran deixat un d'aquests buits en nosaltres. Espero i confio que no seran gaires, tant de bo no falti ningú. Però igual que de qualsevol activitat, la gent se'n cansa o es veuen obligats a deixar-la. Espero que, tant els que ja he vist marxar, com els que puguin marxar d'aquí a la data de publicació d'aquest post, ens guardin un raconet al seu cor, així com farem nosaltres.

Acabant de pujar

2011-07-31T00:00:00.002+02:00

Hòstia tu! Demà en faig quaranta-quatre... Sent optimista si comptés en arribar als noranta estaria en l'últim de pujada.

Hauré d'anar a treballar demà. Diu la Marta que les empreses t'haurien de donar festa el dia del teu aniversari. Ara en tinc força de feina, però d'aquí a quinze dies si tot va com fa un any començarà a baixar en picat. Aquest estiu està sent complicat sobretot per compaginar els clients particulars amb els professionals. Els professionals va bé tenir-los de cara a l'estiu per poder facturar a sac, però els particulars m'arreglaran l'hivern. Sort que n'he fet uns quants més d'aquests. El que no sé és si prou com per poder pagar els autònoms fins a la propera primavera... ja ho veuré. Tot és qüestió de trobar l'equilibri.

Me n'he anat pels Ubeda Hill's (que deia aquell). Deia que demà en faig quaranta-quatre. M'hauria de plantejar coses o no cal? O faig la crisi que hauria hagut de fer als quaranta i em vaig saltar?

Ple estiu

2011-07-29T01:59:00.003+02:00

Avui és 29 de gener de 2011 i programo un post pel dia més aviat que puc programar 29 de Juliol de 2011.

Estic constipada, no m'agafa mai la grip amb febre i tota la pesca, però en canvi aquest hivern porto un promig de refredats terrorífic!

El dia que sortirà aquest post serà ple estiu farà calor, però plourà una mica i ja no estaré refredada!

Continuaré passant moltes hores fent el paperina (o la paperina?) :) davant la pantalla de l'ordinador, això sembla no tenir arreglo. No hauré tancat el blog, no, no pas si estic viva.

Hauran plegat a més a més d'en Ferran i la Rita, uns quants blocaires, crec que 3 més que jo conegui, dels quals no diré el nom, però que sortiran precisament en un post de Roda el món i torna al blog. I m'hauré d'esperar a llegir-lo per saber qui són.

Present

2011-01-09T20:40:00.001+01:00

És molt fàcil parlar del passat des del futur. Si en comptes de fer tal cosa n'hagués fet tal altra.

Aquí ho farem a l'inrevés. A partir de la tal cosa explicarem com pensem o com ens agradaria que fos l'esdevenidor. D'aquí a sis mesos començarem a penjar les cartes del futur. Han estat escrites més o menys ara... vull dir que com a mínim fa mig any i com a màxim, no ho sé, encara no he mirat quina programació al futur permet el blogger.
Les cartes al futur pretén ser un blog obert a tothom, qui vulgui participar-hi que ho demani. La única condició per fer-ho és haver escrit el post, com a mínim, sis mesos abans de publicar-lo.
Aquest serà l'únic post penjat avui i per avui diumenge nou de gener del dos mil onze, us esperem com a mínim el nou de juliol d'enguany si és que algú vol, si no serà més tard.

Fins ara.