tag:blogger.com,1999:blog-6442221216498041482.post3236599384876438919..comments2023-10-07T10:43:11.437+02:00Comments on Cartes al futur: Tornar a casaJordi Casanovashttp://www.blogger.com/profile/04183761237469432930noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-6442221216498041482.post-6939236760357892132012-07-02T18:51:47.034+02:002012-07-02T18:51:47.034+02:00Ei, espero que no t'hagi sabut greu el meu com...Ei, espero que no t'hagi sabut greu el meu comentari, eh? I ho dic de tot cor... L'he posat tal com m'ha sortit en aquell moment, després de llegir el teu post, la sensació que m'ha quedat és que, a vegades, tinc la sensació que el jovent és molt dur amb els pares...<br />Jo imagino que no s'estima a ningú com a un fill, que un fill és quelcom molt gran... i que mirar de portar-se bé tampoc hauria de costar tant...<br /><br />De fet... ehem... saps que m'ha vingut al cap? :-) Doncs bé, ja saps el meu "problema" i és que recordo tots els posts que llegeixo... i he recordat quan vas explicar et van venir a veure a París i et van comprar el microones i aquella foto que va ser capçalera del teu blog... i, en aquells moments, m'he sentit -i segur que, per edat hi estic- molt, molt a prop dels teus pares... Però mai, mai de la vida he volgut ni fer un comentari antipàtic, ni donar lliçons de res, de veritat :-))<br /><br />Ganes d'independitzar-te? De construir tu el teu futur... és clar que sí!! :-)) però "tocar el dos"... no sé... m'ha donat (a mi, i això és cosa, subjectiva meva) la sensació de "a veure si us perdo ja de vista"...<br /><br />Res... doncs això, que no volia molestar :-)Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6442221216498041482.post-69860041794037520722012-07-02T15:03:07.722+02:002012-07-02T15:03:07.722+02:00Bé, efectivament estic ja ben retornada a caseta, ...Bé, efectivament estic ja ben retornada a caseta, i tot ha anat més o menys com estava previst. Ja en parlaré més extensivament al meu blog un dia d'aquests...<br /><br />Però responent a l'Assumpta... aviam, ja. Mira, havia escrit un paràgraf molt llarg intentant explicar-me, però no crec que aquest sigui el lloc ni el moment. Evidentment, no és problema de dir a quina hora tornaré a casa. Dormo sota el mateix sostre que ells i trobo normal que sàpiguen si m'han d'esperar a dormir o no. Mirar d'entendre'ns és una cosa que depèn de tots tres, no només de mi. Evidentment, mirar de posar de la meva part per passar els propers dos anys de la millor manera possible.Yáizahttps://www.blogger.com/profile/15855473397653293610noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6442221216498041482.post-58546134786936577092012-07-02T12:32:04.546+02:002012-07-02T12:32:04.546+02:00Espero que hagi estat una bona tornada, amb respos...Espero que hagi estat una bona tornada, amb respostes que t'agradi trobar :-))<br /><br />Només volia fer un comentari... No siguem tan durs amb els pares (i ho dic jo que, per la meva tristesa, no he pogut ser mare, però que els entenc). T'estimen i han estat un any sense tu... t'han enyorat, han desitjat a cada moment que et sentissis bé, que les coses et sortissin com somiaves... Ara tornes a ser a casa, tant molesta que vulguin saber a quina hora tornaràs? No ha de ser possible mirar d'entendre's i que aconseguir un entorn positiu per a tots?<br /><br />No sé, m'ha sortit aquesta vena maternal, ara :-))<br /><br />Bentornada, YÁIZA, i molta sort en aquest futur que avui comença!! ;-))Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6442221216498041482.post-57141921848767109532012-07-02T09:22:46.926+02:002012-07-02T09:22:46.926+02:00Quantes preguntes, i només tu saps les respostes a...Quantes preguntes, i només tu saps les respostes a totes elles, ara les saps, quan vas escriure això no, és clar. El que està clar és que molt aviat ho sabrem nosaltres també, ja que segur que ens ho explicaràs al teu blog. Bentornada, i bon estiu post-Paris!Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6442221216498041482.post-71267251790083056922012-07-02T08:33:00.772+02:002012-07-02T08:33:00.772+02:00M'has fet pensar molt en mi, quan vaig tornar ...M'has fet pensar molt en mi, quan vaig tornar fa anys d'Erasmus. Tenia la mateixa sensació, vaig plorar quan vaig marxar i quan vaig tornar amb dos sentiments molt diferents. La tornada va ser dura, sobretot perquè va ser perdre la meva independència, vaig tornar a casa i això que dius: on vas? què fas? També vaig haver de refer una relació que havia quedat a mitges... l'important és que facis balanç i t'enduguis tot allò bo que has passat a París, que no deu ser poc. I ara mica en mica ja aniràs trobant el teu lloc. Petonets i molt bones vacances, guapa!!!Sílvia https://www.blogger.com/profile/16775681927786618424noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6442221216498041482.post-55438151167297337912012-07-02T08:18:30.550+02:002012-07-02T08:18:30.550+02:00Au va! quina, quina? quina és la valoració d...Au va! quina, quina? quina és la valoració d'aquest any fora? :)<br /><br />Llegint-te, durant tot el curs, a mi m'ha semblat ben positiva, tret dels enyoraments dels primers dies... <br /><br />Una abraçada de benvinguda, Yáiza, qui sap si et veuré per Rubí... i no et coneixeré.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com