Cas típic classificat: noi li agrada noia, noi li agrada contactar amb races extraterrestres

A dia d'avui, com a oficial amb màxim nivell de seguretat de l'Àrea 51 he sigut informat que la terra, per ser més concrets els EEUU (qui sinó?!), hem contactat realment per primera vegada amb una raça extraterrestre intel·ligent. A partir d'avui s'obre una via de diàleg amb aquesta raça que o bé ens portarà a grans millores socials gràcies a la seva avançada tecnologia o bé ens destruiran sense contemplacions. Calculo que d'aquí a sis mesos, quan es publiqui aquest post, ja sigui per la primera causa o lamentablement per la segona, la població civil ja coneixerà la situació. Si cap dels dos casos a succeït en el moment de la publicació del post, penseu que esteu llegint informació classificada i com a tal teniu l'obligació de mantenir-la en secret. Qualsevol divulgació del tema provocarà que un grup d'operacions especials us faci una visita al més pur estil Tom Clancy.

Nota: Aquest post s'autodestruirà... si algú li dona al botó d'esborrar el post.

Què ens espera per final de curs

Ara quan escric aquesta entrada, acaba de començar el curs. Com ja sabeu els seguidors d'altres blogs meus, aquest any en un nou centre, nous companys  i noves metodologies (en la teoria). Però la programació d'aquest escrit la faré per final de curs, així que ja veurem quin és l'itinerari dels aconteixements. 

De moment només me n'ha arribat mala premsa d'aquesta escola. Jo no ho veig tot tan malament però temps al temps. Només hem acabat de començar. Si comparo amb l'escola de la que vinc, uff! em poso a plorar i no paro. Per mi aquest aterratge en contra de la meva voluntad ha estat dur. Sentimentalment molt dur. Per la part de la comoditat en distància i altres circumtàncies, diguem-ne físiques, pitjor. I per la part professional, unes passes enrere, cosa que em fot molt. Tant que costa fer-se un lloc en aquest món del funcionariat, en el que aquestes posicions no tenen cap altra gratificació que la personal amb un mateix, i ara va i me l'han arrencat de les mans.

Bé, és d'hora, però espero treure'n alguna cosa positiva amb el canvi. Sempre n'hi ha. A mi ara em costa veure'n cap, però tinc l'esperança de que alguna n'hi haurà. De moment no em sembla tant malament com m'ho havien posat, però.... ojo al dato! La meva companya diu que tots els anys, quan el curs comença, cada any amb gent nova, sembla que aquest si que serà passable i conforme el curs va avançant es comencen a girar les coses i l'equip es desmorona i acaba fatal, fatal, fatal.

On em portarà el meu karma?