d'aquí a un parell d'anys, hi serem?
i si hi som, com?
avui, un diumenge d'un gèlid febrer, les coses pinten malament, molt malament...
si, per un atzar, goso posar-me la careta de l'anonymous, i segueixo amb la ferma convicció que cal una bona, gran i veritable vendetta, estaré molt a prop dels 60.
que què voldria per avui, d'aquí a dos anys, quan això surti?
un món que hagi recuperat la perspectiva de l'amor, la tolerància, la dignitat i la solidaritat.
i l'extinció dels corruptes que ens estan fent mostrar la pitjor cara de nosaltres mateixos.
i haver pogut deixar la ràbia al pou de l'oblit.
i, evidentment, ser-hi, si més no, per seguir al costat del meus fills.
