dilluns, 1 d’agost del 2011

En un racó del cor

Estem a principi d'any i hi ha hagut una petita onada de desercions a la catosfera. Ha estat petita, en realitat, però quan ens deixa algú amb qui hem compartit tants comentaris i tantes històries, sempre ens queda un petit buit. Això ha fet que alguns ens fem preguntes sobre el nostre propi futur en el món dels blogs. No se m'acudeix un lloc millor per tornar a expressar aquest neguit que aquí, però no m'arriscaré massa, no aniré massa enllà perquè la vida pot canviar en un segon. Mai sabem on estarem demà. Una de les pors que tinc d'escriure en aquest Cartes al futur, que per altra banda em sembla una idea magnífica, és que seria molt irònic que es publiqui alguna cosa meva quan jo ja no hi sigui... Faig un salt fins l'agost, un moment idoni per parlar de desercions, ja que els que portem una temporada per aquí sabem que l'1 d'agost, com si d'una ciutat es tractés, la catosfera es buida. Són absències temporals, al setembre ens tornem a trobar. Però hi serem tots? Si no em passa cap desgràcia jo prometo ser-hi en aquestes dates, em sento molt bé a la xarxa com per plegar. Però en aquest temps, vuit mesos abans que aquest post es publiqui, em pregunto quants companys i amics blogaires hauran deixat un d'aquests buits en nosaltres. Espero i confio que no seran gaires, tant de bo no falti ningú. Però igual que de qualsevol activitat, la gent se'n cansa o es veuen obligats a deixar-la. Espero que, tant els que ja he vist marxar, com els que puguin marxar d'aquí a la data de publicació d'aquest post, ens guardin un raconet al seu cor, així com farem nosaltres.